divendres, de novembre 18, 2016

en cru

ja que m'hi torno a posar...amigues i amics!!
estrenem la nova TEMPORADA bloquera amb el meu 1er. llibre...per tots els que des de tant de temps me ho porteu demanant, aquí el teniu!! , a veure que hi trobeu...o si disfrute-ho...o si us faig pensar...
ENDAVAAAAAAAANNNTTTTTTTTTTT!!!!!!!!

 en cru

dilluns, d’octubre 28, 2013

Jordi Barre - Tant com me quedarà



escolteu amb atenció i puseu-hi l'emoció intensa que necessitem per estimar, cuidar i viure a la nostra terra.

dimecres, d’octubre 23, 2013

aquest mes tenim a Piera, tots els caps de setmana ocupats amb el Correllengua2013.
aquest cap de setmana "TOCA" teatre...i perquè no? l'obra és diu ONZE DE SETEMBRE. Sera diumenge dia 27 a les 19 h. al Teatre Foment.
Tenim el grup Eramprunyà de Gavà, que ens la presenta...i per el que m'han dit ens ho passarem molt be! i haurem de treballar també...
ja es hora...catalans, independentistes, afeccionats a l'art i al teatre!
ja es hora...posem-nos a treballar!!

de moment...potser, farem una reflexió que no ens deixara indiferents?
us hi animeu? anem al repte!

dilluns, d’octubre 07, 2013

Correllengua a Piera, 5 d'octubre 2013

 

dissabte dia 5, a Piera s’han iniciat el actes del correllengua2013, amb una cantada de la coral "poble que canta", lectura de poemes, falcons, baixada de torxes, lectura del manifest, botifarrada i encesa d’una petita-gran estelada. Va ser molt bonic i emotiu. Els actes continuaran el proper 19, 27 i 31 d’octubre.

vaig llegir 2 poemes meus :


el meu país petit 

Abans de que fóssim un poble, ja érem poble. 

Els pobles neixen de persones afins,
pensant coses comuns. I formen pobles units.
Com el nostre país. 

Catalans des de segles
marxant del braç de l’historia.
L’historia del poble amb memòria.
La que va ser, i no...no ens va ser explicada!.
La que ha estat, i no es admesa.
La que esperem que sigui nostre ja. Ara. 

Giravoltada de gestes glorioses,
I d’homes i dones que estimen.
Llengua, sentiments, cultura, tradició...
Dades idèntìtaries pròpies. 

Desig que ens passa per davant i s’encalla.
S’estavella contra l’absurd i la prepotència. 

S’abraonen masses,
i fem camins pregons, amb paranys diversos.
Guardians de tots aquests moments,
i de d’absurda realitat que ens neguiteja.

Ens sentim aprop i lluny. 

Poetes, politics, pensadors,
Atletes, musics, pagesos i benestants.
Mestresses de casa, comadrones i bugaderes.
Mestres, pintors i fusters.
Oficis per el benefici de la terra estimada.

Volem somiar amb els ulls oberts.
Volem riure i cridar.
Homes i dones lliures,
ens manifestem i reclamem...
-amb to ferm i amb alegria-.

Tenim raons de pes per animar-nos. 

Homes i dones,
Convivint amb altres llengües,
altres pensaments, altres finalitats de vida. 

Això és el que volem ser.
Sense pressa. Però, amb urgència.
Sense defallir i sense perdre interès. 

Una realitat que necessitem.
Una joia per la vida.
Un futur sense amenaces, i tot, tot nostre.
 





sempre-ara, Catalunya! 

Catalunya,
som nosaltres: germans/germanes!. 

Germans/germanes, per estimar-la.
Germans/germanes, per respectar-la.
Germans/germanes, per defensar-la. 

Amb la nostra alegria.
Amb el nostre crit.
Amb ganes d’estar junts.
Amb l’esperit obert, a ser! 

Catalunya. Germans/germanes! 

I ho hem de fer possible.
I hem de cridar ben fort. 

Democràcia, dret a decidir.
Catalunya es una festa,
homes i dones il·lusionats
i agafats de les mans la fem. 

Avui es el dia en que el nostre poble
Torna a demanar la seva independència. 

I sentim...de cor!.
Orelles sordes també ens hauran de sentir. 

I ens hauran d’escoltar…
Ens hauran d’escoltar!
  

i 2 fragments del poema "la pell de brau" (1960) de Salvador Espriu i Castelló, de total actualitat i vigència a la nostra Catalunya actual. Poeta del que enguany se’n commemora el centenari de naixement: 1913-1985.





1960 -  la pell de brau
(fragment 38)
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’ultima victòria damunt l’esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."    
(fragment 46)
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
 
Salvador Espriu i Castelló                       1913-1985
 
 
 
 
 
 
 
 



 









 

divendres, de setembre 27, 2013

La murga - Montserrat Costas


ahir vaig anar a la darrera presentació de llibre de la poetessa Montserrat Costas.
La murga, és un incisiu llibre de poesia, amb breus poemes que et fan pensar i repensar diversitat de coses.
 I també a traves de la breu lectura-introducció, que l’autora ens en va fer, als qui érem presents.
 Amb la seva expressivitat, murrieria, enginy i força.
De resultes del títol  i del que a mi em fa pensar n’ha sortit aquest poema,
que evidentment l’hi dedico amb molt de gust!



murga

Poetes hi ha fent la murga. 

Gent de peu i en conflictes mundans.
Homes i dones que s’odien i no s’estimen.

 La murga que es viva.
Que es renova constantment,
que m’apressa amb un somriure,
que em fa expressar-me,
i em fa sentir…en un neguit. 

Que em dona veu i vot, de desvalguda.
Que em porta al conflicte i a la pauta. 

Que em fa cridar de boca.

I em dona pensaments desbocats,
crea suspicàcies,
genera anticossos,
I m’abraona als vots del impossible. 

Murga
que em treu el son,
que em lleva dora, dora...
i embruta papers blancs,
on les paraules s’inscriuen, desbocades.
 
Murga que m’ha portat fins aquí.
Murga que demana canvi, repte. 

Murga traïdora que fa comptes.
I ens deixa en un 2 x 3... per resoldre.