el missatge artístic- VIBOP-Sant Sadurni d'Anoia

 

qualsevol cosa, qualsevol lloc...pot enviar-nos un missatge, una idea, una emoció, una alegria, un entusiasme, un desig, un plaer...vam estar a la Poesia i Cava de Sant Sadurní, el passat mes de maig. De sortida acostumem a rematar-ho amb una "cerves-seta" al bar. Al VIBOP d'en Fran vaig compondre aquesta fotografia. Hi havia el llum, l'escultura del perfil, una planta...va quedar aixis d'atractiu i suggerent.

al VIBOP en Fran dona sortida a artistes desconeguts. Deixa les seves parets perquè s'hi penjin pintures, i tota mena de manifestació artística, i l'espai del local integre per les manifestacions de la paraula. Jo, també hi vaig fer una interessant i magnifica actuació fa 3 o 4 anys. Un espai molt acollidor, en que et sents com a casa!

la primavera que s'ha fet llarga, pero...maravellossa, intensa, magnifica.
Aqui os en posso la mostra...

un video per no perdre us'el..................

cal que el mirem tots, grans i petits, i començem a viure pensant en aixó...VIURE!!!
intentaré retornar i seguir a aquest bloc...que tantes alegries m'ha donat, i que fa temps al que no excedeixo:
per mandra, per desidia, per tristeça, per desesperança, per desengany, per poca il.lusió. Perque no he estat bé ni fisica ni mentalment...
Us animu i m'animu, a mirar...ara, ara...i a veure si ens retrovem, TOTS i PLEGATS!

la vida és aixi...
modernitat i roba estessa.
Tecnologia i anar vestits.
Sempre iguals, i futur.

pastilla…

Men dono una pastilla,
a la capsa hi posa: optimisme.

No és mastega, es paladeja.

S’abstreu de dins. És mostra fora.

No és ben, no es compra.

Es regala, s'expandeix.
Esta en català,
i es pot traduir, a mes llengües.

L’entenen els americans,
els alemanys els xinesos...a l'Africà,
a tots els països, dialectes, i tots els territoris.

Els que tenen discapacitats,
i malalties mentals massa arrelades.

Comarques, o mares pàtries, corresponents.

No fa cap nus al estómac.
No te contraindicacions.

No caldrà medicar-se, de res mes. Mai més.

Caldrà comunicar-se,
Fer-la extensible, fer-la comuna,
Fer-la viable, fer-la amablement.

Dir les coses de veritat i respecte.

Veritat i respecte.

Aprenguem d’una vegada...
a ser –ja- persones!


14-1-2013

a Sant Carles de la Rapita. Set de la tarda. Després de sortir de la Llotga a on és fa la subasta del peix. Aquesta magnifica imatge, és la que ens vam trobar...

"la Lizarán"

deixeu-me dir...un record...merescut. A una dona estimada!

Lizarán

Ella, ens fa un somriure d’orella a Orella.

Allà, a on sigui.

La Lizarán: Anna.

Un nom per escriure en lletres d’or,

al nostre carrer particular, de l’escena catalana.

Un nom, i una dona.

Res no descomposta una cosa de l’altra.

Una dona,

De cap a peus.

De sensibilitats i d’emocions intenses.

D'interessos i d’afectes corrents.

Em ganes de plorar,

De cridar, de viure, de ser,

i de marxar corrents d'aquí i d’allà,

quan tot es feien preguntes, sense resposta.

L’Anna Lizarán.

Poema i dona. Tot torna a ser un.

No, no vaig conèixer-te personalment.

M'hagués agradat.

Perquè, sé qui erets, sé com senties.

T’he sentit morir,

ara, que ja només tinc el teu somriure:

...d’orella a orella, Anna!

Em nosaltres, fins sempre:

Anna...“la Lizarán”.

13-1-2013