dissabte, de maig 30, 2009

BAJANADES (conte-record)

BAJANADES conte-record)
Hi havia mig vas de Coca-cola i se l'ha fotut el marsupiani.
El marsupilami és l'animal que acompanya l' Espiru
en les seves policíaques aventures.
Té una cua, llarga, llarga, que doblega i nua cada cop...
per fer la traveta als dolents.
Els dolents porten gavardina i barret ensenyorat.
L'Espiru i el Fantàstic acaben marxant amb barca,
i de vegades ens fan anar fins al Pol Nord.
No res, no passa res !
Arriba en Tintín i ens salva
i el capità es pren un vas de rom.
L' Astèrix s'ho mira, i ens confon per romans...
i el seu company l' Obelix agafa un menhir,
i ens el vol posar a l'ull ..sort del bon savi !
que també decideix donar-nos "poció-màgica"
del líquid meravellós, per augmentar la nostra força !.

Hi havia mig vas de Coca-cola, i ho veuen l'Olívia i el Popeye..
que se l' ha pres, com si fossin espinacs !.
per això el Tom i el Jerry s' estan fent un tip de riure,
i els néts de l'anec Donald, li posen a punt una entremaliadura.

Tot plegat, la Daisy i el Mickey
es començaven a enamorar.

Conills i ànecs, cocodrils, lleons, dimonis, óssos,
nines de drap i flors de paper...
han corregut darrera la Caputxeta,
i mentre la Blancaneus es fa l'estreta,
ho han explicat tot a la Ventafocs.

El Gat amb Botes i el ratoli "si-us-plau",
s' han trobat en una allau.
I la rateta que escombrava l' escaleta
continua tan presumideta, perquè ara vol conquerir
el més gran dels tres porquets, i li cal posar-s'hi !.

El Vicky, el Tom Sawyer i el Superman
a nosaltres ens entabanaran.
Per això quan jo llegia el Cavall Fort,
ja hi havia els Barrufets, que barrufaven fort.

El Patufet, Joan sense Por,
Hansel i Gretel, i Jan i Trencapins,
continuen posant-se en tots els embolics.

El Vagabundo i la Dama ens saluden amb pijama !
i els Dàlmates eixerits, proliferen i són petits.

L'Alícia mira el món per un forat
i Ali Babà i els quaranta lladres, ja s'han fugat !.

Els tres reis d'Orient, mengen calent
i el papa Noel, té muntanyes de pèl !.
I en "Marcelino Pan y Vino".. tot, s'ho acaba per crospir !.

Ens ho explica tot content,
el Petit Princep, amb veu innocent !.

I ens ho acaben d'amanir,
Carpanta, Mortadelo i Filemón, Zipi i Zape,
la Petra, les germanes Gilda, Doña Urraca,
els Ulises, el Profesor Frank de Copenhague,
i tots els altres...
que surten en munts de tebeos, i a cops a tres !

Em deixava l'Snoopy, el Carlitos,
i també la Mafalda,
que amb cara de fàstic menja sopa i s'escalda !.

I tots van donant la volta al món,
Els grans ens diuen: bajanades..
i de cop, en sentir-nos, els agafa son !.

29-6-81

en Cru/1999, pag 102. Dedicat a les persones, que m'han demanat poder-ho "tornar a sentir", entenguem: llegint-lo ara...que ho passeu be !!!!!!!!!!!!!!

dimecres, de maig 27, 2009

el Barça !....català !! ??

deixeu-me dir avui abans, del GRAN PARTIT a Roma, que esperem els MOLT BARCELONISTES, (que segueixen lluint samarretes independentistes i parlen castellà, o sigui que “es mes que un club”...però no s’enrecorden que el “mes” hauria d’ésser per CATALUNYA...ara si !). Que el seu gran ídol JOSEP GUARDIOLA, parla sempre en català i defensa CATALUNYA, davant de TOT, TOTES incloses llengües, cultures...etc. QUE N’APRENGUE-HO !!!!!!!!!!!
i el “conte-real”, que ens explica l’amic Manel...
a cal botiguer pakistanès comprant xiclets
Això d’aquí és una anècdota verídica i calenta d'avui mateix, que m'he trobat tornant de la feina a quarts de vuit del vespre. He entrat en un basar pakistanès a comprar xiclets. A dintre hi havia una dona d'uns trenta anys tirant a grassoneta i el botiguer, que a més anava vestit talment com si estigués a Islamabad, i que deuria tenir una edat semblant, tot i que molt més alt i prim. Hi he entrat sense dir res, he pres un paquet de xiclets i quan he anat a pagar el botiguer em diu: Vuitanta cèntims.
La dona respon: Muy bien, de algo te ha servido el curso de catalán.
L’home no respon res i jo pago, recullo el canvi també sense dir res i just quan marxava amb presses sento la senyora que diu: Donde tienes los paños?
El botiguer respon: Al fons del corredor a la dreta.
La senyora s’exclama: Oshe, oshe, que si yo te hablo en castellano no me tienes de responder en catalán !
El paquistanès repeteix: Al fons del corredor al costat dels guants.
Joé, si ya pareces los botigueros catalanes que te responden en catalán anque seas clienta y les compres en castellano.
...I aquí és on he intervingut jo. Solament uns segons perquè tenia pressa. Li he dit:
-Escolti senyora, no compari aquest bon senyor amb els botiguers que vostè diu, perquè al menys els que jo he conegut, veïns meus de tota la vida, són catalans d’allò més i votants reconeguts de CiU i sempre els he sentit respondre en ecspanyol a tothom que no coneixen, i a més es justifiquen per allò del respecte i de que com no saben si el client serà català o castellà... Passi-ho bé i enhorabona, senyor !
I he marxat escopetejat perquè feia tard, però no sense abans estrènyer la ma al nou català d’origen pakistanès. En sortir encara he sentit com la dona li insistia al botiguer: ¡Pues más te habría valido dedicarte a aprender bien el español y no liarte con tonterías...!
Bon jorn i salut a totes i a tots!

dimarts, de maig 26, 2009

d' en Cru

-portada. en Cru/1999-
dibuix: Pere Bosch Morera
Em queden pocs exemplars d'aquest llibre/recull dels meus poemes, que abraça des de els anys 70 fins alguns escrits darrers abans de la seva publicació. Avui he consegüit (eureka !) obrir el (ja obsolet) disquet de 3 i ½ on en el seu dia es va guardat tot, per imprimir els 500 ejemplars que em vaig auto-editar jo mateixa. Amb el pròleg de l'amic i admirat: Enric Casasses Figueres. Com que m’agradaria que tothom en pogués fer un tastet…sobretot els que no coneixeu els meus llibres !, mentre no aprenc i aprenc de posar-ho TOT, a aquest bloc d’alguna manera…! aquí en teniu la mostra !!

PENSAR
Per pensar,
necessito silenci.

Que res no em distregui
del que vull dir,
ni res em destorbi
del que em rebota
-pas a pas-
dins el cap,
escampant idees.


SALVATGE
Sí ésser una salvatge, vol dir:
-Emocionar-se sense mesura.
-Sincerar-se sense recança.
-Sentir sense final.
-Estimar perquè sí.
Demostrar-ho sense por.

Equivocar-se. Perdonar. Caure. Redreçar-se.
Rectificar. I tornar a equivocar-se.
SÍ. Sóc una salvatge.

Jo, m'accepto.

dilluns, de maig 25, 2009

barana



La barana dels desitjós.
El poder d’estar acabat.

La flama dels desitjós.
El poder s’està acabant.

dilluns, de maig 18, 2009

Arremangada…


Estava fregant plats.
Seria com dir que estava en una incidència femenina…
-Si això pogués classificar-se d’incidència-
Ah, no !, que hi ha homes que també en fregen…dius?.

En altre temps, t’hauria dit que m’en presentessis un !
Però ara, ja tenim un rentaplats a casa !.
Que es la millor manera d’acabar amb el tema: sexes i feines...!

Be, podem seguir...arremangada de braços, mànigues amunt ara !
Penso en el context i posteritat, implicació, perill
i grau màxim de la “parauleta”.

Arremangada...
Em nego a rentar plats, de nou !.
Farem coses mes sucoses ?
Vivim les dones...d’això ?. Segons com...si !
Cuixes a la vista, vida que llencem al buit.
el mateix lloc on fa pudor de peix podrit...
on vam florir i per on vam aparèixer a aquest món.

No os ho he sabut dir mes poètic !

S’ens van acumular els plats diaris...
Anys de conxorxa amb les veïnes,
Anys de lluita, preparant-se a pujar graons grans de múltiples escales !.
Histories aburrides i quotidianes...

No, no he vingut aquí a reivindicar res !.
Cada un, os haureu de fer la vostra pel•lícula !.
Arremangada,
m’en aniré...i hauré de tornar les vegades que faci falta !.

Bona nit !

15-5-2009 (llegit a: Poesia i Cava), poema/“divertimento”, m’encanta fer-ne...no hi ha res millor que enriuressen de la pròpia ombra...

Tal com ja os vaig anunciar, el divendres passat dia 15 de maig, la poetessa Laia Noguera, Albert Roig i jo mateixa, vam estar fent lectura i recital de poesia a la Cava Gramona, un acte molt acollidor amb un nombrós públic assistent, al que vull agrair el caliu que ens va donar i que s’hi percebia. La poesia de Laia Noguera, amb molt de carinyo escrita, breu e intensa en les expressions utilitzades i recitada i llegida en la seva veu dolça i harmoniosa a l’hora. Albert Roig, ens va llegir amb el seu accent tortosí poesia d’altres i seva, contundent i ferma en l’escrit i l’expressió. Un acte molt agradable en el que penso que tots ens hi vam sentir molt be.
Una idea: hi trobo a faltar en tots els recitals/lectures que assisteixo, i també en aquest...que es dones al públic poesies impreses o una referència d’on son localitzables: poesies, escrits, llibres o altres de la gent que així coneixem, i potser molts voldríem conèixer o recordar mes.
Gràcies Santi i a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, per donar a conèixer en el marc incomparable de les seves múltiples caves, aquesta forma d’expressió i a qui la popularitzem, i que es tan poc coneguda, i reconeguda.

dijous, de maig 14, 2009

Mirant

llum d'oli antic)


He trobat els teus ulls pendents de mi
I de les distancies curtes, que entre nosaltres s’estan establint.

Pasteres obertes a un destí que pot començar demà.

Dels ulls: secret d’identitat indefinida.
Possible trobada de pagina oberta a qualsevol futur.

Poden implicar el resseguit de histories...potser pendents !.
o peticions...d’amors explícits ?

La vida gastada, que s’escurça ?

Mentre em criden també em demanen !

Pas i força.
Joia i felicitat que jo també necessito.

No ploraran ja mes, si esta a la meva mà.

dimarts, de maig 12, 2009

pubilla



Aquí tenim la pubilla de Piera, que ho serà fins el setembre del 2009. I ara també la pubilla de la Catalunya Central: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès, que ho serà fins el maig del 2010. Es la: IRIS LLOP MANGA. Una bona representant de la nostra terra. Culta, simpàtica, espavilada, llesta, ben parlada...que mes podem demanar ?. FELICITATS GUAPA !!!!

volem saber quin es el seu "regne" ?

http://www.vegueries.com/central/indexESP.htm

barça...mania !




no soc “barça”...lonista,
però m’agrada que els nostres guanyin !
FELICITATS !!!!!!!!!
-copa, lliga, xampion-... ???

dilluns, de maig 11, 2009


"fa anys que no parlo amb la meva dona, no la vull interrompre"

Bodney Dangerfield, comic nord-americà

i la meva pregunta:
com som tots plegats ?, temorosos ?, conformistes ?,pacients...?,
no m'agrada el que la frase em fa pensar de tantes i tantes persones, que conec i no conec. val la pena que reflexionem...?


diumenge, de maig 10, 2009

Visibles son...

(pintura de:
Pere Bosch Morera)



Com el vent s’escridassen, m’escridassen.
Lliris blancs altius.

Sovintegen:
alegria desbordant, rauxes vistoses i conquesta.

Estan exposats i sempre d’aventura.
Fugen per camins diversos,
com nosaltres mateixos.

Encomanen joia, esperit i somnis.
Lleugers, frívols, eteris, innocents.

Petit quadro sense marc.
Vermell de fons...blanc, groc i verd a l’hora.

D’aquest anys ença,
sempre present, sempre presidint,
encomanant, animant...

I a casa !

divendres, de maig 08, 2009

convidada


he estat convidada i os convido !, a participar a les lectures de poesia, que en quatre sessions de divendres al vespre a les 22,30 h., comencen el dia 15 de maig a la població de Sant Sadurní d’Anoia. Em fa molta il•lusió de participar-hi. Friso per llegir poesia en veu alta i per tothom i també conèixer altres poetesses/poetes, prenen una copa de cava, amb els organitzadors i amb les persones que vinguin a escoltar-nos i acompanyar-nos. Una bona iniciativa per fer mes propera la poesia i qui l’escriu i llegeix en veu alta, que promociona i apadrina el poeta Santi Borrell Girò, i la regidoria de cultura d’aquell Ajuntament. Ja ho sabeu, si hi voleu venir allà ens podem veure !!!

divendres, de maig 01, 2009

Aquí si viu



Aquí si viu.
Somnis encorats, respostes airades, esperes matutines i de nit.
Alegries apresses, histories diferents e indiferents,
calfreds esperonats de frisances.

Aqui si viu.
Espera, dol, correspondència de jocs, formules i formulismes.
Intel•lectualitat de maneres. Actors i autors, d’obra diversa.

Parets silencioses que no parlen o no defrauden, mai.
Alcen passions, es mouen els sons, amortiguen desitgos,
creuen mirades, criden esguards.

Tufeixa l’aire...
De per tot arreu...s’amunteguen flaires oloroses variades !.