Jordi Barre - Tant com me quedarà

escolteu amb atenció i puseu-hi l'emoció intensa que necessitem per estimar, cuidar i viure a la nostra terra.

aquest mes tenim a Piera, tots els caps de setmana ocupats amb el Correllengua2013.
aquest cap de setmana "TOCA" teatre...i perquè no? l'obra és diu ONZE DE SETEMBRE. Sera diumenge dia 27 a les 19 h. al Teatre Foment.
Tenim el grup Eramprunyà de Gavà, que ens la presenta...i per el que m'han dit ens ho passarem molt be! i haurem de treballar també...
ja es hora...catalans, independentistes, afeccionats a l'art i al teatre!
ja es hora...posem-nos a treballar!!

de moment...potser, farem una reflexió que no ens deixara indiferents?
us hi animeu? anem al repte!

AVORRIM ANDREU RIFÉ - VIDEOCLIP OFICIAL

Correllengua a Piera, 5 d'octubre 2013

dissabte dia 5, a Piera s’han iniciat el actes del correllengua2013, amb una cantada de la coral "poble que canta", lectura de poemes, falcons, baixada de torxes, lectura del manifest, botifarrada i encesa d’una petita-gran estelada. Va ser molt bonic i emotiu. Els actes continuaran el proper 19, 27 i 31 d’octubre.

vaig llegir 2 poemes meus :

el meu país petit 

Abans de que fóssim un poble, ja érem poble. 

Els pobles neixen de persones afins,

pensant coses comuns. I formen pobles units.

Com el nostre país. 

Catalans des de segles

marxant del braç de l’historia.

L’historia del poble amb memòria.

La que va ser, i no...no ens va ser explicada!.

La que ha estat, i no es admesa.

La que esperem que sigui nostre ja. Ara. 

Giravoltada de gestes glorioses,

I d’homes i dones que estimen.

Llengua, sentiments, cultura, tradició...

Dades idèntìtaries pròpies. 

Desig que ens passa per davant i s’encalla.

S’estavella contra l’absurd i la prepotència. 

S’abraonen masses,

i fem camins pregons, amb paranys diversos.

Guardians de tots aquests moments,

i de d’absurda realitat que ens neguiteja.

Ens sentim aprop i lluny. 

Poetes, politics, pensadors,

Atletes, musics, pagesos i benestants.

Mestresses de casa, comadrones i bugaderes.

Mestres, pintors i fusters.

Oficis per el benefici de la terra estimada.

Volem somiar amb els ulls oberts.

Volem riure i cridar.

Homes i dones lliures,

ens manifestem i reclamem...

-amb to ferm i amb alegria-.

Tenim raons de pes per animar-nos. 

Homes i dones,

Convivint amb altres llengües,

altres pensaments, altres finalitats de vida. 

Això és el que volem ser.

Sense pressa. Però, amb urgència.

Sense defallir i sense perdre interès. 

Una realitat que necessitem.

Una joia per la vida.

Un futur sense amenaces, i tot, tot nostre.

 

sempre-ara, Catalunya! 

Catalunya,

som nosaltres: germans/germanes!. 

Germans/germanes, per estimar-la.

Germans/germanes, per respectar-la.

Germans/germanes, per defensar-la. 

Amb la nostra alegria.

Amb el nostre crit.

Amb ganes d’estar junts.

Amb l’esperit obert, a ser! 

Catalunya. Germans/germanes! 

I ho hem de fer possible.

I hem de cridar ben fort. 

Democràcia, dret a decidir.

Catalunya es una festa,

homes i dones il·lusionats

i agafats de les mans la fem. 

Avui es el dia en que el nostre poble

Torna a demanar la seva independència. 

I sentim...de cor!.

Orelles sordes també ens hauran de sentir. 

I ens hauran d’escoltar…

Ens hauran d’escoltar!

  

i 2 fragments del poema "la pell de brau" (1960) de Salvador Espriu i Castelló, de total actualitat i vigència a la nostra Catalunya actual. Poeta del que enguany se’n commemora el centenari de naixement: 1913-1985.

1960 -  la pell de brau

(fragment 38)

No convé que diguem el nom 


del qui ens pensa enllà de la nostra por. 


Si topem a les palpentes 


amb aquest estrany cec, 


on sinó en el buit i en el no-res 


fonamentarem la nostra vida? 


Provarem d’alçar en la sorra 


el palau perillós dels nostres somnis 


i aprendrem aquesta lliçó humil 


al llarg de tot el temps del cansament, 


car sols així som lliures de combatre 


per l’ultima victòria damunt l’esglai. 

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser 


si no són lliures. 


Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser 


si no som lliures. 


I cridi la veu de tot el poble: "Amén."     


 
 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  (fragment 46)

A vegades és necessari i forçós 


que un home mori per un poble, 


però mai no ha de morir tot un poble 


per un home sol: 


recorda sempre això, Sepharad. 



Fes que siguin segurs els ponts del diàleg 


i mira de comprendre i estimar 


les raons i les parles diverses dels teus fills. 


Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats 


i l’aire passi com una estesa mà 


suau i molt benigna damunt els amples camps. 


Que Sepharad visqui eternament 


en l’ordre i en la pau, en el treball,


en la difícil i merescuda 


llibertat. 
 
Salvador Espriu i Castelló                       1913-1985
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

La murga - Montserrat Costas

ahir vaig anar a la darrera presentació de llibre de la poetessa Montserrat Costas.
La murga, és un incisiu llibre de poesia, amb breus poemes que et fan pensar i repensar diversitat de coses.
 I també a traves de la breu lectura-introducció, que l’autora ens en va fer, als qui érem presents.
 Amb la seva expressivitat, murrieria, enginy i força.
De resultes del títol  i del que a mi em fa pensar n’ha sortit aquest poema,
que evidentment l’hi dedico amb molt de gust!



murga

Poetes hi ha fent la murga. 

Gent de peu i en conflictes mundans.

Homes i dones que s’odien i no s’estimen.

 La murga que es viva.

Que es renova constantment,

que m’apressa amb un somriure,

que em fa expressar-me,

i em fa sentir…en un neguit. 

Que em dona veu i vot, de desvalguda.

Que em porta al conflicte i a la pauta. 

Que em fa cridar de boca.

I em dona pensaments desbocats,

crea suspicàcies,

genera anticossos,

I m’abraona als vots del impossible. 

Murga

que em treu el son,

que em lleva dora, dora...

i embruta papers blancs,

on les paraules s’inscriuen, desbocades.

 

Murga que m’ha portat fins aquí.

Murga que demana canvi, repte. 

Murga traïdora que fa comptes.

I ens deixa en un 2 x 3... per resoldre.

Cant de la Independència per Núria Inglés

Ni distàncies, ni fronteres

el missatge artístic- VIBOP-Sant Sadurni d'Anoia

 

qualsevol cosa, qualsevol lloc...pot enviar-nos un missatge, una idea, una emoció, una alegria, un entusiasme, un desig, un plaer...vam estar a la Poesia i Cava de Sant Sadurní, el passat mes de maig. De sortida acostumem a rematar-ho amb una "cerves-seta" al bar. Al VIBOP d'en Fran vaig compondre aquesta fotografia. Hi havia el llum, l'escultura del perfil, una planta...va quedar aixis d'atractiu i suggerent.

al VIBOP en Fran dona sortida a artistes desconeguts. Deixa les seves parets perquè s'hi penjin pintures, i tota mena de manifestació artística, i l'espai del local integre per les manifestacions de la paraula. Jo, també hi vaig fer una interessant i magnifica actuació fa 3 o 4 anys. Un espai molt acollidor, en que et sents com a casa!

la primavera que s'ha fet llarga, pero...maravellossa, intensa, magnifica.
Aqui os en posso la mostra...

un video per no perdre us'el..................

cal que el mirem tots, grans i petits, i començem a viure pensant en aixó...VIURE!!!
intentaré retornar i seguir a aquest bloc...que tantes alegries m'ha donat, i que fa temps al que no excedeixo:
per mandra, per desidia, per tristeça, per desesperança, per desengany, per poca il.lusió. Perque no he estat bé ni fisica ni mentalment...
Us animu i m'animu, a mirar...ara, ara...i a veure si ens retrovem, TOTS i PLEGATS!

la vida és aixi...
modernitat i roba estessa.
Tecnologia i anar vestits.
Sempre iguals, i futur.

pastilla…

Men dono una pastilla,
a la capsa hi posa: optimisme.

No és mastega, es paladeja.

S’abstreu de dins. És mostra fora.

No és ben, no es compra.

Es regala, s'expandeix.
Esta en català,
i es pot traduir, a mes llengües.

L’entenen els americans,
els alemanys els xinesos...a l'Africà,
a tots els països, dialectes, i tots els territoris.

Els que tenen discapacitats,
i malalties mentals massa arrelades.

Comarques, o mares pàtries, corresponents.

No fa cap nus al estómac.
No te contraindicacions.

No caldrà medicar-se, de res mes. Mai més.

Caldrà comunicar-se,
Fer-la extensible, fer-la comuna,
Fer-la viable, fer-la amablement.

Dir les coses de veritat i respecte.

Veritat i respecte.

Aprenguem d’una vegada...
a ser –ja- persones!


14-1-2013

a Sant Carles de la Rapita. Set de la tarda. Després de sortir de la Llotga a on és fa la subasta del peix. Aquesta magnifica imatge, és la que ens vam trobar...

"la Lizarán"

deixeu-me dir...un record...merescut. A una dona estimada!

Lizarán

Ella, ens fa un somriure d’orella a Orella.

Allà, a on sigui.

La Lizarán: Anna.

Un nom per escriure en lletres d’or,

al nostre carrer particular, de l’escena catalana.

Un nom, i una dona.

Res no descomposta una cosa de l’altra.

Una dona,

De cap a peus.

De sensibilitats i d’emocions intenses.

D'interessos i d’afectes corrents.

Em ganes de plorar,

De cridar, de viure, de ser,

i de marxar corrents d'aquí i d’allà,

quan tot es feien preguntes, sense resposta.

L’Anna Lizarán.

Poema i dona. Tot torna a ser un.

No, no vaig conèixer-te personalment.

M'hagués agradat.

Perquè, sé qui erets, sé com senties.

T’he sentit morir,

ara, que ja només tinc el teu somriure:

...d’orella a orella, Anna!

Em nosaltres, fins sempre:

Anna...“la Lizarán”.

13-1-2013

2 tallers de poesia a les Vinyes - Cubelles (Garraf)

Sí o Què?: Taller de poesia a les Vinyes: El dimarts 12 de desembre a l’escola de l’INS les Vinyes, a les classes de 3rA i 3rB, hi van fer  un taller de poesia, la poetessa Josepa ...
Van ser dos tallers molt participats i viscuts, tan per l'alumnat com per la "profe" també poetessa-rapsoda i jo.
Quan i a on repeteixo, ja?

1er dia del any 2013

ui, quina angunia...TOT un any 2013 !!!!!!!!!!!!!, supersticions, aparteu-vos de mi !!!!!!!!!!!!!!!!, 31 de desembre...les 10 de la nit...fosc el carrer, tenebrós...dirigín-nos al "ritus" de sopar fort: "fi d'any" menjar coca i torrons, menjar reím sentin les campanades de tv3 (des de la plaça de Vic...això sobretot!) i de la mà dels benvolguts: Espartac Teran, Merçe Martínez, Pere Guimferrer i Maruja Torres (de ficció "polonia-essa"). Resumint, una perspectiva feliç !. 

La 1 de la matinada...d'aquest primer dia !, perspectives com pler-tes. Vaig atipar-me com "lloca", i NO vaig menjar com cap any, el reím...De novetat, vaig escriure uns mots:

els quarts s'apropen a nosaltres, les campanades, ens anuncien...

un demà, farcit de demà...S.
De mes anys en posarem, començant des d'avui...
pel camí que l'alegria que aquest començar d'ara,  
ens hi aboca!.

escrit entre les primeres campanades i les ultimes.
Escriure, llegir-ho en veu ben alta...és el que desitjo i el que vull fer aquest any?. Estic segura que si!. Escriure és el que m'omple i el que necessito. Escriure, recitar, gaudir de la paraula, del art, dels coneixements...Aquests son els meus propòsits !.

queden 365 dies en que farem de tot. Vindran alegries, masses tristeses, decepcions i depressions...que ens amenacen, I vindran dies millors. Serà l'any dels meus.....................60 anys !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! . MARE, el meu primer pensament per tu. Ja saps que fa 10 anys que visc per les dues !!! (faig el que puc, perquè tot sigui i vagui millor...no he pogut canviar, ni arreglar massa coses...!, i començo a dubtar de poder fer-ho abans de seguir-te...

 Avui, el dia és presenta joiós...menjar amb la meva filla, gendre i net !. Que més puc esperar ? No m'atiparé gaire, ho prometo !. Estim el marit, la filla, el net, la germana i els nebots per sobre de tot. Després...hi son tots els relacionats amb aquest grup...i tots els demés. Ara mateix, és l'únic que no vull perdre. És la primera fita del que vull guanyar !!

que aixi sigui. BON ANY a TOTHOM !!!. Que puguem compartir tot aquest temps, de les petites coses, que ens fan infinitament feliços !!

Josep@