dimarts, de desembre 28, 2010

John Lennon, 30 anys d'absencia...



estimat, volgut, esperat,
real, viu, feble, tendre,
actiu, etern.

lliure?, angoixat?,
lluitador compromés?

als teus peus...
darrera dels teus errors,
darrera de les teves pors,
darrera de les teves alegries,

amb els teus crits.

i els cors, plens de tendressa.

dissabte, de desembre 25, 2010

sonrisasdulces.com

mentres aprenguem dels nens, Nadal serà més humà i visionar aquest missatge d'amistat i de companyeris-me, serà el MILLOR plaer que podem tenir per aquestes festes. Bones Festes i properitat per l'any 2011!

diumenge, de desembre 19, 2010

mag, Alex Ferrer Gimeno



ahir al vespre al café del Teatre Foment de Piera, vam gaudir d'una EXTRAORDINARIA actuació del mag de Terrasa: Alex Ferrer Gimeno. Magnifica i preciosa escenificació d'aquest mag de 15 anys, que durant 1 hora i 1/2 ens va fer gaudir d'uns perfectes i novedosos trucs ben elaborats, estructurats, i amb una acurada presentació, també musical. Tot molt ben acompanyat amb una gran dosi de convenciment, enteressa, voluntat, il.lusió i simpatia. Os ho recomano, no os el perdeu, si veieu que actua en algun lloc, de les nostres terres!!

16 anys



l'Associació de Dones de Piera, aquest any ja n'em fet 16 "d'existencia". Fem petits actes ludics, conmemoració del dia de la dona 8 de març, encessa d'espelmes el 25 de novembre negan-nos a la Viólencia de genere, yoga, tallers, xerrades, exposicions, cinema, col.laboracions en tots els actes de la vila,i el que volgue-ho quan mes colla siguem al grup. Ahir, 18 de desembre la pierenca Anna Nuscky ens va explicar contes, amb la colaboració de la marroquina Mirian que els "reexplicava" en marroqui, i despres la col.laboració espontania de la Trini. Hi havia també diverses dones marroquines presents a la sala: l'Espai d'Entitats, pierenc. Després hi va haber un petit berenar amb productes catalans i marroquins, sense descuidar-nos el te, i amb el brindis de cava, final.

dijous, de desembre 16, 2010

maratoPTV - poemes Nadal

cosins Ribera, d'esquerra a dreta: Josepa, Eusebi(tiet), Pilar i Josep (el patge...en desconec el nom!, algú el coneix?)
5 de gener 1964. Nit de reis

reis2010

an passat els anys i no ha minvat la il•lusió.
s’enfosqueix el dia...
I ja es senten les trompetes, de la marxa coneguda.

Es senten venir de lluny,
travessant carrers, venint de l’estació...arriben a la plaça!

L’aire es fred, potser ventós, potser apunt de nevar...
cada any es diferent.
Però, no hi fa res!, i els carrers a poc a poc
s’omplen de dones i homes, d’avis, d’adolescents,
i de nens amb ulls que guspireixen, d’alegria.

Arriben en les seves habituals carrosses.
Reis d’Orient, besnéts d’els primers que jo vaig sentir anomenar
quan les meves joguines s’amagaven...
s’esperaven...
m’esperaven...
darrera el sofà petit, de l’habitació dels pares.

Dringa la musica
porten brillantors per tot arreu, i carmels a butxacades.
Regals sorpresa, i no tant...
per la mainada,
que avui té quatre anys, i demà tornarà a l’avançada.

I el meu cor
que s’ajaça en l’espectacle...
sempre es renova!

I em supera...
un sanglot emocionat... a flor de llavis!

5-12-2010

vam llegir dos poemes a la XII marato de PTV de Piera. Els "segons" van ser per part de la Nuria Feliu "la mare de Deu" i jo un dedicat als reis mags, que també he fet enguany. Aqui està!

dimecres, de desembre 15, 2010

maratoPTV - poemes Nadal


a Piera aquest passat dissabte 11 de decembre. Hi va haber novament diverses i variades actuacions, a fi efecte de recollir aliments per Caritas. Nuria Feliu va llegir el poema: Sta.Llucia de Josep Mª de Segarra i jo el que he fet per aquestes festes Nadalenques: 2010Nadal, i que també adjunto escrit aqui sota

2010nadal

M’entrebanco, amb les festes de Nadal d’enguany.

Encara son lluny...però, ja son aprop a l’hora.
Ens mirem llums i paperets brillants, i jo...
pels carrers que volem il•luminats.
Les nostres espectatives, d’esperances i desitjós.

El fred del carrer es gebrador.

A la taula hi anirem al primer crit
i fins el darrer dels àpats nadalencs.
Guarnits, de costums antics
i les que ens porta la incorporació dels nous,
I mes joves personatges, de cada família.

Tornaran a desfilar davant dels nostres ulls
tradicions, que van esdevenir religioses
i que també han de veure amb el solstici d’hivern
que ningú anomena i tothom recorda.

Anirem mudats, i estarem regalats de promeses.
Aquest any nou, si!, ens hi porta el context...
Si, a que?
millorarem les crisis?
millorarem les relacions personals?
millorarem en general,
totes i cada una de les nostres accions?.
Serà primordial, posar-hi el granet de sorra!

El nadal em pesà a l’estomac.
Al lloc de les esperes i les angunies, per decidir-me.

Llums de colors i papers brillants,
Segueixen sorprenen-me, a cada cantonada.

Donem la ma...
improvisa ara. I sense fer-ho, donem una abraçada!

Recordem-nos...
encara, que no ens necessitem...

I Nadal, serà cada dia!

5-12-2010

dissabte, de desembre 11, 2010

entrelobos

meravellosa pel.licula d'estrena als cinemes. És refereix als 12 anys que en Marco (interpretat per: Manuel Camacho) de 7 anys, va viure als boscos de Sierra Morena sol i aprenent i sobrevivint de totes les adversitats, de la vida que allà és va trobar. Magistral interpretació d'aquest nen protagonista!!. Magnifiques, precioses e interessants escenes dels animals amb qui va conviure. Una pel.licula sensacional!!. Un cant a la natura també. Amb l'adolescent interpretat per Joan Jose Ballesta i al final de la pel.licula hi surt el verdader protagonista de tot plegat.
La periodista Anna Mª Villalonga (bloc: http://elracodelanna.blogspot.com), avui en parlava també al diari digital i hi afegia el poema que os posso a continuació escrit per ella mateixa:

ulls grocs

L’udol, lament de plor en la terra malalta,
ressona en solitud damunt de la neu. Blanca
i trista, la lluna, amaga la mirada:
no resisteix el crit, que en la vall fa tornada.

Un nus té al coll la lluna, allà, perduda i clara.
Entre els seus dits de llum, tem contemplar la plana.
L’udol, que trenca el pit, li retruny a l’entranya,
desprès d’aquell cop sec, que en la vall fa tornada.

Tot retorna en la vall. L’udol, el cop, l’oratge.
Només la tova neu silencia ses passes.
Camina, s’arrossega, desmenjat, sol, salvatge.
Té uns ulls ardents de foc que, astorats, arrabassen.

Quan la lluna s’esmuny, amb la lluïssor de l’alba,
el bosc ple canta un so, de la terra a les branques.
Una veu suau i tendre, la cançó que amanyaga:
no ploris més, bon llop, que el dolor fa tornada.

Anna Maria Villalonga

aneu al cinema, amigues i amics, abans de que la treguin del cartel!!

divendres, de desembre 10, 2010

fets de Venecia


aixó es el que va passar...parlant de ser feliç...

Els cinc van marxar el divendres, a passar el cap de setmana a Venècia.


Un cop instal•lats a l’hotel, van sortir a sopar, negre nit, amb un fred que pelava i plovent a cor que vols. Quan tornaven de sopar, van voler mesurar l'alçada de l'aigua del canal que al vespre està baixa per comparar-la amb l'endemà al matí que puja un colló, per fer-ho la dona no se li va acudir res més que baixar un parell d'esglaons per veure quants esglaons avall estava l'aigua... amb tan mala sort que hi havia verdet, va relliscar i va anar a parar al canal tota sencera amb botes, abric, impermeable etc. L’home en veure-ho –i per ajudar-la- va baixar també un esglaó per donar-li la ma i també va patinar amb el verdet i va caurà dins l’aigua. Amb l'agreujant que ell portava la motxilla a l’esquena amb la documentació de tots 5, càmera fotogràfica, telèfon, bitllets etc. i ja hi eren tots dos dins. Les 10 del vespre a les fosques i amb un fred que pelava. Les tres nenes s’ho miraven des de la vora del canal, la Joana reia, la Gemma estava molt espantada i la Bruna dormia feliç, sense adonar-se de res, al cotxet. Totes tres, espectadores úniques del que estava passant als seus pares. Com va poder, el noi va enpenyer la noia, a la que una altra dona que passava va estirar per acabar d'ajudar a sortir, i posteriorment –totes dues- van estirar-lo a ell. Xops de cap a peus, amb abrics d'ante i pell, que abriguen molt... però, son molt feixucs, van marxar cap a l'hotel. Uns 10 minuts de caminar, rajant d’aigua, sense poder fer-hi res per solucionar’ho. Un cop a l'hotel i com que el viatge era de pocs dies no duien pas gairebé res, de mudes de recanvi. Només el mes indispensable: mudes de roba interior i un parell de samarretes..... Es van passar la nit assecant peces als radiadors de l'habitació, fent torns i llevant-se per anar-la girant i variant, un cop assecada.

Es de xiste, però, totalment cert!. Va passar-los’hi als nostres amics!. De tornada no paren d’explicar-nos la seva “peripècia”. No sabeu el que riuren, i lo bé que s'ho passen explicant-ho!...ara, que ja en fa una setmana, de tot plegat.
Lliçó?: les coses està bé saber-les agafar bé... encara que a vegades ja és difícil ja......

dilluns, de desembre 06, 2010

Marato al Teatre Foment-Piera

ahir, va ser la maratò de PTV. Tres hores d'actuacions locals destacables, de magia, d'emoció, d'espontaneitat, de musica, de ball, d'alegria, d'esperança. El meu "troçet"-6 minuts, l'Elisabet m'el van gravar,a part -gracies guapa!-, i ara os "l'enganxo" per tots els que no hi vau ser. Sembla que va agradar molt, per el que m'en han dit, els "calurosos" aplaudiments rebuts, i el "calleu!" que es sent a la gravació i que jo mateixa també vaig sentir des de l'escenari. Aqui sota teniu el poema nou que vaig estrenar per l'ocasió i sobretot per totes i tots!

necessitem

Necessitem. Una lluna per enamorar-nos.

Necessitem. Un cel blau per cada matinada fosca.
Un cistell amb rodes per portar el pes del camí,
feixuc i ja passat de voltes.
Un adéu amb continuïtat
que renovi l’aire que respirem.
Unes mans que sàpiguen oprimir, en les encaixades.
I una abraçada sincera,
que ens transporti l’ale del futur, que s’espera.

Necessitem.
Un conte de la lletera
per els desitgos inconfessats i les esperances difoses.

I demà…

el demà esperat
que encara ningú, no vol declarar impossible.


3-12-2010

eterna oferta

la de la natura i la meva, ara...

eterna oferta

Anys abans,
quan en un somriure hi havia una oferta implícita:
el somriure era infantil, i ens retornava en tendreses.

Desprès, el somriure fou adolescent
i ens va retornar en picardies, juguesques...
i també empentes, de camí cap al futur.

Ara, som
mobles decorats, gerros de flors, que voregen el camí.
Colors estorats en l’univers dels obstacles,
pensaments que es succeeixen,
desitjos que es busquen,
i peticions implícites de sóccors,
que no sabem atendre. Ni donar, ni rebre.

L’humà es l’animal racional
que ensopega amb totes les pedres...
ahir, avui, demà. Una i mil vegades.

Nomes, som dades d’un calendari.

L’oferta, vol seguir en peu... vorejant el dia a dia.

I a la cara, ens torna a brotar, en llevar-nos.

L’innocent somriurem renascut de nou,
de l’espontaneïtat, i les ganes de viure
que treu alè, de no sé on... i cada dia es renovà.

3-12-2010

diumenge, de desembre 05, 2010

divendres, de desembre 03, 2010

XII MARATÓ de PIERA TELEVISIÓ

“LA GALA”
5 DESEMBRE 2010 17 h
TEATRE FOMENT -PIERA

presentadors:
Joan Vallès – Elisabet Vallès

actuacions:
Huella de Nagali
Escola artística: hip-hop i dàncing
Falcons de Piera
Balls de saló
Dansa del ventre
Poesia amb Josepa Ribera Vallès
Sevillanes amb “El Amanecer de Piera”
Actuació musical de Club Destino
Agrupació Sardanista de Piera
Escola de claqué de Barcelona
Escola de Teatre de Piera
Play Black, cançó: “amics per sempre”
----------------------------------------------
serà: aquest diumenge a la tarda !!!!!!!!!!

l'ùltima pel.licula vista!

la mosquitera
Matrimoni amb un fill adolescent. Viuen en un pis. Tenen amb ells 5 gossos (grossos) i dos gats, que ha anat recollint del carrer el fill. Tenen una noia que fa la feina de casa i a qui no l’hi molesten els gossos, i a la que el marit s’aficiona. La germana de la dona, és totalment imprevisible, i ensenya disciplina a la seva filla, amb uns mètodes molt poc ortodoxes i mes aviat sàdics. Els pares de l’home, estan cansats de la vida, i pensen a suïcidar-se. L’amic d’estudis del fill, desitja la mare.
La parella està en crisi, i decideixen donar-se un temps. Ella –Alícia- vol i no vol, i “s’enrolla” amb l’adolescent amic del seu fill. Ell –Miguel- frecuenta la noia de fer feines que ja no en te, i comparteixen diners, carinyo, companyia i sexe. El fill –Lluís- és droga amb morfina, sovint, a vegades va “zombi”. La germana d’ella, aplica greus i durs càstigs a la seva filla. Els pares obren el gas del forn de la cuina i el fill, els troba apunt de morir.
S’acaba la peli. Les coses semblen tornar al seu lloc... La parella es reconcilia.

I jo vaig escriuré el poema:
Impressions reflexionades
Vides alienes.
Evasió de capitals.

Tothom discuteix sense paraules.
Tots som diferents.

Es diuen: Miquel, Alícia o Lluís.
La ciutat que ens desconeix.
La mosquitera, que ens hi atrapa.
Carmina Burana, com a so.
Català/castellà, sense distinció la llengua.

L’aire és molt pesat i tèrbol.
Pensament positiu. Sé l’hi suposa.
Animals diversos, sense collar.

“Joder”!, quin zoològic!

2-12-2010

exposició fotogràfica


Del 29 de novembre al 17 de desembre 2010.
Nova mostra fotogràfica de les pierenques Gemma Pujol
Farrés (excursionista) i Josepa Ribera Vallès (poetessa),
ambdues afeccionades a caminar per les nostres
muntanyes amb la seva càmera a la mà, descobrint els
canvis de clima, estació i colors i sentint amb plenitud
els silencis i l'alegria de la natura.

A Vilanova del Cami, a la sala/vestíbul de Can Papasseit, tenim aquesta exposició fotogràfica. Hi esteu totes i tots, convidats a veure-la!

dilluns, de novembre 15, 2010

cinema


aquest dissabte a la tarda 20 de novembre el grup de Medi Ambient, Anoia Sud ens ofereix dues bones pelicules, per a tots els públics!, molt interessants! i gratuites!!

dijous, de novembre 11, 2010

abraçada AMMA !

el nenufar es el simból de l'amor i presidià el poliesportiu de Granollers, on van tenir lloc les abraçades, del diumenge 7 al dimecres 10 de novembre.
Mati fred. No hi fa res llevar-me a les 6...i reflexionar...que vaig a omplir-me de misticisme, de relax, de silenci, d’espera, de quietud, d’esperança. Arribar al lloc, formar una diversa cua de persones que volem creuré en nosaltres, en alguna cosa més, volem saber si necessitem i com sentim una abraçada estranya. Potser busquem un nou camí o volem esbargir dubtes. Gent variada o diferent amb signes de personalitat a la cara, expressió o vestit. La majoria, hem decidit estar aquí, en pau. L’amabilitat impera en tot l’acte. El relax i la lentitud sense pauses acompanya cada paraula que se'ns diu. Les hores passen, avançà el nostre torn, se'm recomanen uns gestos precisos, petites formules, correcció. M’arriba l’hora. Vaig descalça, sense bossa al braç, sense olleres, amb l’emoció continguda a la gola, humil, disposada, unes mans m’acosten. El meu cap s’apoia al seu costat dret. Em demana que digui unes paraules: “amma, amma”. En la meva “recessió” infantil del moment jo sóc la filla, i ella es la mare. M’abraça, la toco, sangloneixo. Passa tot, massa depresa. M’ha faltat “sentir” dins meu. L’any que be tornaré i em concentraré només en el seu abraç i en escoltar-me en silenci. Ara, per demà, sé l’ altra cosa que he de fer...des d'avui. Abraçar als qui m’aprecio. Abraçar-nos mès entre nosaltres. El missatge que em quedo es aquest: abracem-nos, ja!!

Les Luthiers - Los Suicidas


meravellosos, com sempre: LES LUTHIERS

diumenge, de novembre 07, 2010

pensament...


El pensament que em portarà a tu.

T'estimarè i t'odiarè al mateix instant!.

T'esperarè i et desitjarè tot a l'hora!

pensament petit que és revoluciona.

Dins meu la lluita, la llibertat...
l'emoció, l'angoixa i l'alegria...
i el mòn sencer ences, i fen-se miques.

porto en un farcellet amagat
totes les petiteses,
i avui...de nou! i encara. Desnutrides.

el que estimem?


es aixó...?, no se si es cap "chist". Les paraules les diu la mateixa fotografia!, esta clar...a la salud de tots!!, (està escrita a l'aparador d'una botiga del raval de Barcelona)

dissabte, de novembre 06, 2010

poems & blogs

iniciem...una "nova ratxa"? d'escriure coses al bloc...al fesbuk...i comunicar-me amb vosaltres, amb tothom i amb el mòn...Sona...si, sona!. A veure que faig...jo també me ho pregunto!. L'ultim que os deia aqui, era que presentavem aquest llibre...a la biblio de Piera. Va anar be. Vau venir un grupet "selecte", gracies!. Quasi ja no tenim llibres per vendre. Ha tingut molta aceptació, i va quedar molt bonic...continuar, continuar...a veure, a veure!
Be, os dire un secret. Avui os "ensenyo" el "meu" llibre de poems & blogs, aquest es "personalitzat"...veureu!, el primer dia que el vam "ensenyar" a Vilafranca, hi erem una colla dels que hi tenim poesia dins, llavors vam signar-nos'el els uns als altres, i jo per coneixer-lo i diferenciar-lo dels demes m'el vaig "tunejar" i aqui el teniu, ple de dibuixos!!, que hi vaig fent!!...


per cert, que hi falten dedicatories i signatures, espero que pugueu acabar "d'omplir-me'l" els que hi falteu...

dilluns, d’octubre 11, 2010

dijous 14 d'octubre


l'any passat vam troba-nos 33 poetesses/poetes -que erem dsconeguts entre nosaltres-a Vilafranca del Penedes(ja os n'havia informat)i vam llegir els nostres poemes, intercanvian idees, projectes i pensament. Els que van "tivar del carro" de tot plegat, foren els tambè poetes: Violant de Bru i Santi Borrell. Despres, s'en ha editat un llibre -del que ja queden pocs exemplars- i que em pesentat a diverses poblacions. Ara, l'hi toca el torn a Piera. Per els que volgue-ho asistir-hi, serà el proper dijous 14 d'octubre a les 19 h. de la tarda a la biblioteca Municipal.En el mateix acte, tambè presentarè el llibre (junt amb l'autor) "els dies a les mans" d'en Santi Borrell, que tambè serà present a l'acte.

dijous, d’octubre 07, 2010

cinema diumenge 10 d'octubre

es reprenen per 6e. any consecutiu les sessions habituals de cinema del diumenge a la tarda. Seràn puntualment a les 18 h. del 2on. diumenge de cada mes, al Casal de Joves i Grans.
Aquesta primera pel.licula...en català!!!!
gracies, a la promoció de pel.icules en català que va inciar el Periodico de Catalunya, des de fa unes setmanes.
"LA VIDA DELS ALTRES"
Meravellosa i entranyable pel.licula, per els que no la conegue-ho, i digne de tornar-se a veure per els que ja fa temps que la vam veure. Ho fa l'Associació de dones/Cinéfils de Piera

dijous, de setembre 30, 2010

dia de casament!!


diumenge 26 de setembre va ser!. Ens vam casar...i un bon amic, va fer aquest divertit montatge amb les nostres fotos.

dilluns, de setembre 13, 2010

fira Tarrega

preciosa, bonica, interessant, nova, autèntica!!
vegeu:

"floretes"


les plantes de casa...


sapigue-ho que avui m'han tirat tres floretes..."verbals"
a) fas unes fotos que son com tu: plenes de color, energia i alegria!!, holé que bònic!!, oi?.
b) ets molt impertinent. Per el fet de parlar clar, català i sincer...???
i ara mateix m'acaben de dir:
c) ets incombustible!!

jo m'heu adjudico com a floretes...em temo...que a vegades...no ho son??

divendres, de setembre 03, 2010

expo natura



tenim nova expo fotògrafica la Gemma Pujol Farrés i jo. Os convidem a totes i tots a venir-la a veure!!

dissabte, d’agost 14, 2010

enamorar-se


enamorar-se

L’amor és una sombra present.

T’enamores i t’enganxes…

A una altra persona
un altre cos,
unes altres formes de vida,
costums, tradicions, creences, mites.

T’enganxes a voler complaure,
a demanar i exigir sinceritat,
a adaptar-te a unes maneres!

I tens por…
por de perdre,
por de tornar-te a equivocar,
por de tornar a començar.

Estimar…
és dur i no te moneda de canvi.
O estimes, o oblides.

No hi ha terme mig.
No hi ha frontera.

Estimar.
Els 5 sentits sucumbeixen
a l’influencia de l’amor.

14-8-2010

dilluns, d’agost 02, 2010

que vol dir…


que vol dir...
-------------

Ni jo sé que vol dir el poema.

Segurament no ho sabre mai.

S’amunteguen les imatges.
Es revolta la quotidianitat.
Es mossega el secret, un desig,
la temperatura dels sentiments…
i l’aire que respiro.

El poema sortegeixa consciencies
marca filtres d’il•lusió…
i llança precs, sospirs i veritats a l’aire.

I ningú pot aturar-lo.

diumenge, d’agost 01, 2010

"estrenada", Passeig del Gall Mullat






al Fesbuk he penjat unes quantes fotos, del bonic passeig que podrem fer bordejant el casc urbà de Piera i que ahir és va inaugurar el tram Gall Mullat-Font del Canyar, i que arrivarà ben aviat fins Can Claramunt. Allà vaig llegir el poema/record que aqui posso:

Gall Mullat

El torrent que separa... casc urbà i can Claramunt,
nucli antic i barris que han crescut.

Gall Mullat. A on anem a trobar els records.

Caminàvem i corríem
per aquests horts i la font del Canyar,
i collíem les cues de guineu i ginesta,
boixacs, pipiripips i d’altres espècies.
Ho pelàvem tot i guarnien les catifes del corpus
del nostre carrer.
Agafàvem canyes, fèiem flautes i petites barquetes,
que navegaven als safarejos…i la mare o l’àvia,
recordaven quan venien a fer-hi la bogada.

Trepitjàvem les vinyes mentre ens rondinava el pagès.

Arribàvem o veníem del Castell de Fang,
gaudíem de la vista excel•lent: castell i església
i tota la llargària del poble.
I encara ara podem pujar al cim més alt, i mirar els estels!

Gall Mullat.
Vegetació exuberant, aigua que corre.
Fresc camí, amb mantell florit a tot temps,
camí de lleure, i rosades matinals.

despert, verd…

recordar…els nostres records!

diumenge, de juliol 25, 2010

diumenge, de juliol 11, 2010

homenatje...

avui que el nostre cor està en flama viva. A un dels homes que va defensar la nostra terra per tot arreu (sense ser politic), des de el cami de la pau entre els pobles, el respecte, l'art i la cultura !!. Així ho em de fer i ho em de voler nosaltres...des de sempre i per sempre !, amb l'emoció al cor i un petó mes gran, al seu record !!

dimarts, de juny 29, 2010



en un dia com el d'avui...al cor només hi tinc aquestes paraules !!

dilluns, de juny 28, 2010

convidar-vos a...

Aquest proper dijous a BCN, tenim el gust de presentar-vos el llibre de poesia en el que coincidim 33 poetes de forces punts diferents de Catalunya. Jo hi seré…allà ens veurem!. El llibre està tenint una molt bona acollida. Ens trobareu a LA CENTRAL- c/ Elisabets, 6 (raval) molt aprop de la Plaça de Catalunya a les 19 h. Per veure mes informació os podeu mirar la pagina:
poems&blogs: PRESENTACIÓ A BARCELONA DEL LLIBRE
Al petit video que incorporo a aquest escrit, hi ha les paraules que va dir de la meva poesia, la filologa/presentadora: Anna Ruiz Mestres. Al seu costat...el poeta Santí Borrell Giro, a qui havem d'agrair sobretot el fet "d'aglutinar-nos" i treballar al capdevant d'aquesta iniciativa i que aquesta fos possible, feina que han compartit amb la també poetessa Violant de Bru. Els comentaris de l'Anna (com podreu comprovar) van ser incisius, breus, concrets, interessants i sincers i ens en va dedicar a tots i cada un dels 33 autors i autores, (sense deixar-se ningú).

dissabte, de juny 19, 2010

aprofitant...


que estic a la busca, captura i recuperació de les fotos que s’han perdut des del principi del meu bloc...buf! any 2008!!, uau!. He trobat aquest grupet de gatets sense mare i ja que avui es la festa del barri més vell de Piera, el dels Gats, la poso en conmemoració i record. I també aquesta altra de fa 3 anys, quan vaig ser jurat del seu 1er.concurs de balcons, i al passar el portal del Romanya (d'aquell mateix barri), hi havia aquest simple decorat que ens donava aquesta atractiva imatge.

divendres, de juny 11, 2010

disculpes


aquesta bonica imatge, l'he pres a la carretera cap Hostalets de Pierola, al tram que va des de l'estaciò dels FFGC al casc urba de Piera. Pertany a un petit jardinet bonic i florit, que dona pas als blocs de pisos de nom: Plaça de la Generalitat, allà ara hi ha Radio Piera (que esta al 91,3 de la FM) entre altres establiments comercials. L'imatge fa de "lapsus" per dir-vos que s'em han perdut practicament totes les fotografies que des de l'inici del meu bloc havia penjat amb els meus escrits i poemes. M'hi posarè amb calma...a veure si contsegueixo restablir-les, perque sembla ser que no es poden recuperar !. Daurà portar-me dies...i suposo que de moltes, m'equivocarè i no seràn les mateixes !. Os ho dic...per advertir-vos mes que res...que a on hi ha un cuadret buit...si...hi va i segurament hi tornarà a anar...una fotografia...
petons a tots !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, de juny 09, 2010

poema innocent

Es l’adolescent que s’amaga en els plecs de les paraules.
Es l’esperança de vida que llisca camins,
entre ombres de xipressos que s’allargassen.

Sóc jo en estat pur,
ets tu en estat primitiu.
I tots vosaltres dignes d’esguard,
i delerosos d’esperança.

El poema es desmarca de l’escrit anterior,
o de l’establert pels segles.
I el pensament accelerat que el sosté,
es llança a l’aventura de múltiples respostes.

L’eterna pregunta, i l’eterna resposta !
Quantes son ?

Traginada des del passat,
carregada a l’espatlla que es vincla.
Cap el futur de poesia encesa i pels segles.

El poema innocent
creu en una solució horitzontal,
Creu en els canvis, que pretén…

El poema s’amotlla a joventut i vellesa,
a pautes rígides i a paranys que ja sent propers.

El poema innocent,
carrega maletes i se'n va de viatge !

8-6-2010

dimarts, de juny 08, 2010

Josepa a MIQUEL HERNANDEZ.avi


A Miguel
“en Orihuela, tu pueblo y el mio”. 2/5/2010

Te quiero !
t’estimo !
Desde el corazón, con este corazón…!
Cautivo de nuestras emociones.
Amb el cor, ple de sentiments i enyorança.

Miguel
Miquel, como tu…
Paraules, palabras
Com les teves !. Como las nuestras !
como las de todos.
Palabras que van a llenar el espacio
Que van a gritar despacio.
Resonarán, resoplaran…
Y vamos a estar aqui, contigo !.

Para vivir. Per viure
Haciendo eco, viviendo y muriendo por esto.
Por ti. Per nosaltres
En ti, en todos.


Allà mateix a l’hort de la casa familiar, i desprès d’emocionar-me sentin l’Elegia en la veu de la companya: Katy Parra Carrillo, vaig escriure aquest poema dedicat al poeta, i que posteriorment vaig llegir amb l’emoció mal continguda que ràpidament es va encomanar al públic en general. Improvisant també el músic vasc: Iñaki Basabe hi va posar uns acords de guitarra, i desprès tots dos vam rebre l’aplaudiment i l’escalfor pel poeta i per nosaltres de tots els reunits.
L'amiga Neus em va gravar...ara, ho he pogut recuperar !, per qui ho vulgui sentir !

dimarts, de maig 18, 2010

Vibop-Sant Sadurni


de quan vaig fer la lectura poetica al Vibop de Sant Sadurni. He recuperat avui el video que va gravar el bon amic Santi Borrell. A veure si os agrada !

dimecres, de maig 12, 2010

llibre de poemes

Hem fet un llibre conjunt de poesia: 33 poetesses i poetes d'arreu
el llibre es diu: poems&blogs, poetes a la xarxa
qui vulgui venir a la presentació serà: dissabte, 15 / maig a les 19:00
sala d'actes
de l'Escorxador de Vilafranca del Penedès

hi esteu totes i tots convidats !!!

divendres, de maig 07, 2010

poetesses i poetes catalans ?

se'm balla pel cap que em de celebrar el centenari de les nostres poetesses i poetes també. Aquest any farien 100 anys: Màrius Torres i Rosa Leveroni, i 150 en Joan Maragall. Hauríem de pensar-hi entre tots, i fer-los’hi un bon homenatge !, que m'en dieu...?

dijous, de maig 06, 2010

Miguel Hernàndez Gilabert

He estat a Orihuela (Alicante) el passat cap de setmana, visitan els llocs a on va néixer, viure, pensar, escriure, estimar, sofrir, lluitar, va esser empresonat, va morir i va esser enterrat el 28 de març de 1942 a l’edat de 31 anys, el gran poeta Miguel Hernàndez Gilabert. Enguany el 30 d’octubre farà 100 anys del seu naixement. En aquella comunitat la seva veu hi esta present i ben viva i en aquest any hi ha records i homenatges de per tot arreu. Vam fer una singular ruta d’els “seus” llocs i amb diverses lectures de 1er. a la seva casa familiar, amb artistes d’arreu d’Espanya i de totes les disciplines artístiques, i poetesses/poetes i lectors que vam llegir les seves poesies i algunes de nostres.
La foto pertany a l'hort de la casa de Miguel Hernàndez.
vaig retratar l'impresionant poema que comença així...-esta escrit en un parc de la ciutat de Orihuela- i així segueix:

"barro es mi profesión y mi destino
que mancha con su lengua cuando lame".


i la tomba de Miguel Hernàndez Gilabert, la seva dona: Josefina Manresa i el seu fill: Manolito. Cementiri d'Alacant.

dissabte, d’abril 24, 2010

Sant Jordi 2010


ahir BCN, la rambla de les flors, les parades de llibres, gent per tot i per tot arreu. Tv3/matins, donan-nos un carnet de "poetes desconeguts", que ens agradaria molt... ja no ésser-ho més !. Coneixençes noves. Sereu bones ?, fluidesa de comentaris, afinitat d'interessos, quedar per un altre dia...(secretament pregunto) quedarem un altre dia ?. Recollida de molts punts de llibre per la meva col.lecció, dinar amb els MÉS estimats, llibre nou regalat i rebut. La rosa mes vistosa per mi !. El dia mes màgnific de la primavera !.
Mireu les meves roses...i per TOTES i TOTS aquest es el meu poema:

Sant Jordi 2010

Una rosa
representa el pas del nostre temps.

Temps de colors…
tendres i durs a l’hora.
Foscos, positius…
clars, alegres i suaus…avui.

L’amor s’hi manifesta.

He fet un ramell.

Vermell de passió…
aquells primers anys del record !.

I una catalana espiga, que tot ho acompanya.

23-4-2010

per molts anys !!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, d’abril 14, 2010

Pink Glove Dance



Quantes mes persones vejem aquest video, mes possibilitats de que els ajudin economicament per superar el cancer de mama. Es una bona rao, oi ?

dijous, de març 18, 2010

Tv3, matins ...

falta 1 dia...

per la lectura poética...ara, marxem cap a Tv3 !

amb la C


“collage”
Intringulis de desitjos.
Trencarem les aigües
I començarà el contracorrent.

Conquesta de grandeses...
honorífiques.

-----------------
será...així com anirà ? MOLTA MERDA !!!!!!!!!!!

dilluns, de març 15, 2010

falten 4 dies…

...per la meva lectura poetica del divendres 19. Per fer boca...! mes frases d'el meu alfabet roig:

Amb la A:

ARRIBEM UN DIA DESPULLATS
I MARXEM VESTITS D’ANGÚNIES
PORS I MALSONS
QUE FINALMENT ENS ABANDONEN

Amb la B:

BUFADES DE VENT MALIGNE
LLAMBREGADES D’OPTIMISME





La Giralda
-de Sevilla, evidentment !-

diumenge, de març 14, 2010

falten 5 dies...



Cenovia Camprubí –dona del poeta: Juan Ramon Jiménez – Palos de la Frontera (Huelva)

aquests dies que com “us trobeu”, us bombardejo amb l’informació/publicitat de la meva lectura poètica del dia 19, em passen dues coses: Uns quants rebeu el meu correu fins a 5 vegades o mes (jo mateixa també) i es perquè de primer ens tenim els uns a els altres apuntats e.mails com a forma de comunicació privada, i a mes estem subscrits a uns quants grups socials que també ens ho reenvien. Paciència “xavaletes i xavalets” !, jo m’els miro tots, ràpid !...i aviam si tots diuen el mateix...desprès doncs m’en quedo un i borró la resta. Però, això ja ho savie-ho oi ?, doncs au ! a posar-ho a la practica !.

TV3


poema a la dona marinera. Palos de la Frontera (Huelva)


Dijous al mati vaig al programa matins del Cuní a Tv3, es a l'espai de poesia on m'he de trobar amb la Núria Feliu, i llegirem obra meva, em sembla que un poema, o potser dos...?, es entre les 11,30 i 12,30 h. D’aquí al Palau ?, ja m'agradaria !, Sobretot si potser...que l'ho que m’hagin de "donar", que sigui en vida..al menys morir tipa, i contenta, no ?

divendres, de març 12, 2010

recordatori. Falta una setmana...


(jo també tinc imatges de la neu caiguda a Piera, dilluns: 8 de març)


per recordar-vos la lectura poètica del 19 de març...os aniré posant fotos boniques que encara em queden dels últims viatges i altres noves, que acompanyaran diverses frases del meu llibre: el meu alfabet roig/2002. I, perquè no ?, seguiré l’ordre del llibre. ...abecedari !!

"ALS MEUS VERSOS, ELS FAIG DIR EL QUE VULL, I M'ENLAIRO EN SENSACIONS PECADORES..."

"A VOLTES, SEMPRE...AMB EL MATEIX ENIGMA"

dijous, de març 11, 2010

falta una setmana i un dia...


falta una setmana i un dia perquè fem aquesta lectura poètica. Aquí us poso l'informació. Cal dir, que esteu totes i tots convidats ?. Estaré contenta de veure-us si os decidiu a venir !

dilluns, de març 08, 2010

8 de març 2010



D’aquestes ultimes “escapades”, vaig trobar aquestes dues magnifiques escultures. Simples, atractives i de dones.

Per avui, en homenatge.


La primera una escultura: grasona, amb curves voluptuoses a Aracena, que com ja vaig dir els carrers son plens del seu Museu d’escultura a l’aire lliure des de l’any 1985, i el seu promotor va ésser José Noja Ortega,

i la segona a Mojacar, a l’entrada del poble hi ha aquesta dona a qui vaig dedicar el següent poema, una dona que arriba del camp a la ciutat a comprar, a festejar, a...


una dona...

gest senzill, coquetó i extremat d’una dona.

desitjosa de gaudir. pletòrica de llum.

delerosa d’emocions. constant en els canvis.

satisfeta de si.

arriba dels camins i es deslliga l’espardenya

al peu lentament s’amotlla la sabata.

Una dona...

belluga cos i robes airosament.

ballant somnis i alegries.

Espurnegen...ulls esperança !

------------------------------------------



CEL.LEBREM EL NOSTRE DIA !!!!!!!!! PER MOLTS ANYS, senyores...i...amigues... !!!!!!!!!!

divendres, de març 05, 2010

digne o sense: comentari...?

Acostumo a anar amb papers a les mans. Publicitan els actes que ens es possible organitzar a l’Associació de Dones, la pel•lícula que projectem mensualment (ja fa 4 anys !), temes d’el grup de Medi Ambient: exposicions, xerrades, l’intercanvi mensual, també si trobo alguna cosa interessant per gent que conec..., i aquest dies porto a la ma uns petits retalls a on informo de la lectura poètica, que faré el proper 19 de març a la biblioteca de Piera, amb l’acompanyament musical del bon amic Paco Guirado.
L’altra dia dins d’un establiment comercial vaig trobar una persona coneguda...
diàleg:
jo: -tinc una cosa per tu-
resposta: un bitllet de 500 € ?
–l’hi vaig donar el paper amb l’informacio, i cansada de que cada vegada que faig aquest gest, molts em diguin el mateix, l’hi vaig respondre així: mira, els bitllets de 500 €, tots els necessitem per nosaltres materialment, però, jo t’ofereixo quelcom que no es paga amb diners: un somriure, un record, una alegria, un detall, la meva amistat...

l’altre va quedar tallat..., i va acabar dient-me ! –tens raó, gràcies !

sense comentari. Gracies per entendrem, a veure si ens...escoltem ? aceptem ?, millor tots plegats !

(el pesqui petit d'anunci...............................

lectura poètica

paraula i so
amb:
Josepa Ribera Vallès
http://josepariberavalles.blogspot.com/

acompanyament musical:
Paco Guirado


biblioteca Piera
19 de marc 2010
19,30 h

-----------------------------------------------





dos poemes


decepció

Decepció
es el nom de la cosa que em trenca el cor.
Potser...qualsevol…
moment, circumstancia, resposta, persona...
qualsevol.

Decepció
son alguns dels resultats rebuts,
entremig de la pila d’anys i misteris.

Decepció
arriba del braç de les benaurances,
de les esperes, dels silencis,
del cor gris, de l’enyorança...
Decepció
fa via per passadissos estrets.


Decepció...I remuntada !,
Viu aprop, i esta en mi.

Per això de vegades...
m’acompanya...encara que tu no t’en adonis !

treballo

Treballo la paraula.
Amb urgència i també sense urgència.
Em venen al cap sons antics i sons que s’han tornat hostils,
Que van inventar-se, qui ? els pares de tot ?.

Gu ! i posa: El Tricicle,
Grunx, grunx ! feia: Rubianes.
Sons de la boca...
qui en va fer el muntatge...
de l’envelat a cor obert, que posem per expressar-nos ?.

Paraules per fer-nos entendre.
La paraula i la llengua verbalitzada,
per tot i per estimar també.

Fer-nos entendre i fer-nos gaudir.
De persones...a persones...per persones !

Paraules que s’emporta el vent,
barrejades sempre amb esperances.

Paraules
que sempre ens fan sentir...el sublim !.


5-3-2010

papiroflexia




una manera de fer cistellets...
amb un paper doblegant-lo a mig camí entre un “cel-infern” i el barquet de paper, desprès uns talls corresponents.

dimecres, de març 03, 2010

Cadiz


















També hi vam fer una escapada. Se l’hi diu la “tacita de plata” per la forma del seu terreny habitable rodejat per la Costa de l’Atlàntic. Hi vam trobar dos ficus gegants amb aquesta immensa soca i vam estar a la Torre Tavira on hi ha una “camara oscura”, que des de el seu observatori ens va passejar per tota la ciutat.

Mines Rio Tinto (Huelva)















Les "Minas de Riotinto" son visitades també.
Te una balconada sobre el tall de la muntanya, i des de on es poden admirar els seus magnífics colors. A que si ?

Aracena (Huelva)














Aracena
Es on comença el: "Parque Natural de Sierra de Aracena y Picos de Aroche", hi ha la "Gruta de las Maravillas". i els seus carrers hi ha el: "Museo de escultura al aire libre de Aracena (1985)". El seu promotor es José Noja Ortega(1938)pilot d'aviació i escultor.
Hi van viure els anglesos que tenien la propietat de les mines de Rio Tinto properes.
Un poble amb molt d’interès i bonic.

fotos: -dues escultures del carrer -barri angles

El Rocio (Huelva)




















Segueixo amb el recorregut fotogràfic, per les "escapades" ultimes...
El Rocio:
-Vista general des de la carretera
-Santuari: El Rocio
-carreta turística