dimarts, de desembre 28, 2010

John Lennon, 30 anys d'absencia...



estimat, volgut, esperat,
real, viu, feble, tendre,
actiu, etern.

lliure?, angoixat?,
lluitador compromés?

als teus peus...
darrera dels teus errors,
darrera de les teves pors,
darrera de les teves alegries,

amb els teus crits.

i els cors, plens de tendressa.

dissabte, de desembre 25, 2010

sonrisasdulces.com

mentres aprenguem dels nens, Nadal serà més humà i visionar aquest missatge d'amistat i de companyeris-me, serà el MILLOR plaer que podem tenir per aquestes festes. Bones Festes i properitat per l'any 2011!

diumenge, de desembre 19, 2010

mag, Alex Ferrer Gimeno



ahir al vespre al café del Teatre Foment de Piera, vam gaudir d'una EXTRAORDINARIA actuació del mag de Terrasa: Alex Ferrer Gimeno. Magnifica i preciosa escenificació d'aquest mag de 15 anys, que durant 1 hora i 1/2 ens va fer gaudir d'uns perfectes i novedosos trucs ben elaborats, estructurats, i amb una acurada presentació, també musical. Tot molt ben acompanyat amb una gran dosi de convenciment, enteressa, voluntat, il.lusió i simpatia. Os ho recomano, no os el perdeu, si veieu que actua en algun lloc, de les nostres terres!!

16 anys



l'Associació de Dones de Piera, aquest any ja n'em fet 16 "d'existencia". Fem petits actes ludics, conmemoració del dia de la dona 8 de març, encessa d'espelmes el 25 de novembre negan-nos a la Viólencia de genere, yoga, tallers, xerrades, exposicions, cinema, col.laboracions en tots els actes de la vila,i el que volgue-ho quan mes colla siguem al grup. Ahir, 18 de desembre la pierenca Anna Nuscky ens va explicar contes, amb la colaboració de la marroquina Mirian que els "reexplicava" en marroqui, i despres la col.laboració espontania de la Trini. Hi havia també diverses dones marroquines presents a la sala: l'Espai d'Entitats, pierenc. Després hi va haber un petit berenar amb productes catalans i marroquins, sense descuidar-nos el te, i amb el brindis de cava, final.

dijous, de desembre 16, 2010

maratoPTV - poemes Nadal

cosins Ribera, d'esquerra a dreta: Josepa, Eusebi(tiet), Pilar i Josep (el patge...en desconec el nom!, algú el coneix?)
5 de gener 1964. Nit de reis

reis2010

an passat els anys i no ha minvat la il•lusió.
s’enfosqueix el dia...
I ja es senten les trompetes, de la marxa coneguda.

Es senten venir de lluny,
travessant carrers, venint de l’estació...arriben a la plaça!

L’aire es fred, potser ventós, potser apunt de nevar...
cada any es diferent.
Però, no hi fa res!, i els carrers a poc a poc
s’omplen de dones i homes, d’avis, d’adolescents,
i de nens amb ulls que guspireixen, d’alegria.

Arriben en les seves habituals carrosses.
Reis d’Orient, besnéts d’els primers que jo vaig sentir anomenar
quan les meves joguines s’amagaven...
s’esperaven...
m’esperaven...
darrera el sofà petit, de l’habitació dels pares.

Dringa la musica
porten brillantors per tot arreu, i carmels a butxacades.
Regals sorpresa, i no tant...
per la mainada,
que avui té quatre anys, i demà tornarà a l’avançada.

I el meu cor
que s’ajaça en l’espectacle...
sempre es renova!

I em supera...
un sanglot emocionat... a flor de llavis!

5-12-2010

vam llegir dos poemes a la XII marato de PTV de Piera. Els "segons" van ser per part de la Nuria Feliu "la mare de Deu" i jo un dedicat als reis mags, que també he fet enguany. Aqui està!

dimecres, de desembre 15, 2010

maratoPTV - poemes Nadal


a Piera aquest passat dissabte 11 de decembre. Hi va haber novament diverses i variades actuacions, a fi efecte de recollir aliments per Caritas. Nuria Feliu va llegir el poema: Sta.Llucia de Josep Mª de Segarra i jo el que he fet per aquestes festes Nadalenques: 2010Nadal, i que també adjunto escrit aqui sota

2010nadal

M’entrebanco, amb les festes de Nadal d’enguany.

Encara son lluny...però, ja son aprop a l’hora.
Ens mirem llums i paperets brillants, i jo...
pels carrers que volem il•luminats.
Les nostres espectatives, d’esperances i desitjós.

El fred del carrer es gebrador.

A la taula hi anirem al primer crit
i fins el darrer dels àpats nadalencs.
Guarnits, de costums antics
i les que ens porta la incorporació dels nous,
I mes joves personatges, de cada família.

Tornaran a desfilar davant dels nostres ulls
tradicions, que van esdevenir religioses
i que també han de veure amb el solstici d’hivern
que ningú anomena i tothom recorda.

Anirem mudats, i estarem regalats de promeses.
Aquest any nou, si!, ens hi porta el context...
Si, a que?
millorarem les crisis?
millorarem les relacions personals?
millorarem en general,
totes i cada una de les nostres accions?.
Serà primordial, posar-hi el granet de sorra!

El nadal em pesà a l’estomac.
Al lloc de les esperes i les angunies, per decidir-me.

Llums de colors i papers brillants,
Segueixen sorprenen-me, a cada cantonada.

Donem la ma...
improvisa ara. I sense fer-ho, donem una abraçada!

Recordem-nos...
encara, que no ens necessitem...

I Nadal, serà cada dia!

5-12-2010

dissabte, de desembre 11, 2010

entrelobos

meravellosa pel.licula d'estrena als cinemes. És refereix als 12 anys que en Marco (interpretat per: Manuel Camacho) de 7 anys, va viure als boscos de Sierra Morena sol i aprenent i sobrevivint de totes les adversitats, de la vida que allà és va trobar. Magistral interpretació d'aquest nen protagonista!!. Magnifiques, precioses e interessants escenes dels animals amb qui va conviure. Una pel.licula sensacional!!. Un cant a la natura també. Amb l'adolescent interpretat per Joan Jose Ballesta i al final de la pel.licula hi surt el verdader protagonista de tot plegat.
La periodista Anna Mª Villalonga (bloc: http://elracodelanna.blogspot.com), avui en parlava també al diari digital i hi afegia el poema que os posso a continuació escrit per ella mateixa:

ulls grocs

L’udol, lament de plor en la terra malalta,
ressona en solitud damunt de la neu. Blanca
i trista, la lluna, amaga la mirada:
no resisteix el crit, que en la vall fa tornada.

Un nus té al coll la lluna, allà, perduda i clara.
Entre els seus dits de llum, tem contemplar la plana.
L’udol, que trenca el pit, li retruny a l’entranya,
desprès d’aquell cop sec, que en la vall fa tornada.

Tot retorna en la vall. L’udol, el cop, l’oratge.
Només la tova neu silencia ses passes.
Camina, s’arrossega, desmenjat, sol, salvatge.
Té uns ulls ardents de foc que, astorats, arrabassen.

Quan la lluna s’esmuny, amb la lluïssor de l’alba,
el bosc ple canta un so, de la terra a les branques.
Una veu suau i tendre, la cançó que amanyaga:
no ploris més, bon llop, que el dolor fa tornada.

Anna Maria Villalonga

aneu al cinema, amigues i amics, abans de que la treguin del cartel!!

divendres, de desembre 10, 2010

fets de Venecia


aixó es el que va passar...parlant de ser feliç...

Els cinc van marxar el divendres, a passar el cap de setmana a Venècia.


Un cop instal•lats a l’hotel, van sortir a sopar, negre nit, amb un fred que pelava i plovent a cor que vols. Quan tornaven de sopar, van voler mesurar l'alçada de l'aigua del canal que al vespre està baixa per comparar-la amb l'endemà al matí que puja un colló, per fer-ho la dona no se li va acudir res més que baixar un parell d'esglaons per veure quants esglaons avall estava l'aigua... amb tan mala sort que hi havia verdet, va relliscar i va anar a parar al canal tota sencera amb botes, abric, impermeable etc. L’home en veure-ho –i per ajudar-la- va baixar també un esglaó per donar-li la ma i també va patinar amb el verdet i va caurà dins l’aigua. Amb l'agreujant que ell portava la motxilla a l’esquena amb la documentació de tots 5, càmera fotogràfica, telèfon, bitllets etc. i ja hi eren tots dos dins. Les 10 del vespre a les fosques i amb un fred que pelava. Les tres nenes s’ho miraven des de la vora del canal, la Joana reia, la Gemma estava molt espantada i la Bruna dormia feliç, sense adonar-se de res, al cotxet. Totes tres, espectadores úniques del que estava passant als seus pares. Com va poder, el noi va enpenyer la noia, a la que una altra dona que passava va estirar per acabar d'ajudar a sortir, i posteriorment –totes dues- van estirar-lo a ell. Xops de cap a peus, amb abrics d'ante i pell, que abriguen molt... però, son molt feixucs, van marxar cap a l'hotel. Uns 10 minuts de caminar, rajant d’aigua, sense poder fer-hi res per solucionar’ho. Un cop a l'hotel i com que el viatge era de pocs dies no duien pas gairebé res, de mudes de recanvi. Només el mes indispensable: mudes de roba interior i un parell de samarretes..... Es van passar la nit assecant peces als radiadors de l'habitació, fent torns i llevant-se per anar-la girant i variant, un cop assecada.

Es de xiste, però, totalment cert!. Va passar-los’hi als nostres amics!. De tornada no paren d’explicar-nos la seva “peripècia”. No sabeu el que riuren, i lo bé que s'ho passen explicant-ho!...ara, que ja en fa una setmana, de tot plegat.
Lliçó?: les coses està bé saber-les agafar bé... encara que a vegades ja és difícil ja......

dilluns, de desembre 06, 2010

Marato al Teatre Foment-Piera

ahir, va ser la maratò de PTV. Tres hores d'actuacions locals destacables, de magia, d'emoció, d'espontaneitat, de musica, de ball, d'alegria, d'esperança. El meu "troçet"-6 minuts, l'Elisabet m'el van gravar,a part -gracies guapa!-, i ara os "l'enganxo" per tots els que no hi vau ser. Sembla que va agradar molt, per el que m'en han dit, els "calurosos" aplaudiments rebuts, i el "calleu!" que es sent a la gravació i que jo mateixa també vaig sentir des de l'escenari. Aqui sota teniu el poema nou que vaig estrenar per l'ocasió i sobretot per totes i tots!

necessitem

Necessitem. Una lluna per enamorar-nos.

Necessitem. Un cel blau per cada matinada fosca.
Un cistell amb rodes per portar el pes del camí,
feixuc i ja passat de voltes.
Un adéu amb continuïtat
que renovi l’aire que respirem.
Unes mans que sàpiguen oprimir, en les encaixades.
I una abraçada sincera,
que ens transporti l’ale del futur, que s’espera.

Necessitem.
Un conte de la lletera
per els desitgos inconfessats i les esperances difoses.

I demà…

el demà esperat
que encara ningú, no vol declarar impossible.


3-12-2010 video

eterna oferta

la de la natura i la meva, ara...

eterna oferta

Anys abans,
quan en un somriure hi havia una oferta implícita:
el somriure era infantil, i ens retornava en tendreses.

Desprès, el somriure fou adolescent
i ens va retornar en picardies, juguesques...
i també empentes, de camí cap al futur.

Ara, som
mobles decorats, gerros de flors, que voregen el camí.
Colors estorats en l’univers dels obstacles,
pensaments que es succeeixen,
desitjos que es busquen,
i peticions implícites de sóccors,
que no sabem atendre. Ni donar, ni rebre.

L’humà es l’animal racional
que ensopega amb totes les pedres...
ahir, avui, demà. Una i mil vegades.

Nomes, som dades d’un calendari.

L’oferta, vol seguir en peu... vorejant el dia a dia.

I a la cara, ens torna a brotar, en llevar-nos.

L’innocent somriurem renascut de nou,
de l’espontaneïtat, i les ganes de viure
que treu alè, de no sé on... i cada dia es renovà.

3-12-2010

diumenge, de desembre 05, 2010

visca la mùsica !!!



que passeu unes bones i feliçes festes de NADAL, ANY NOU i REIS!!!!

divendres, de desembre 03, 2010

XII MARATÓ de PIERA TELEVISIÓ

“LA GALA”
5 DESEMBRE 2010 17 h
TEATRE FOMENT -PIERA

presentadors:
Joan Vallès – Elisabet Vallès

actuacions:
Huella de Nagali
Escola artística: hip-hop i dàncing
Falcons de Piera
Balls de saló
Dansa del ventre
Poesia amb Josepa Ribera Vallès
Sevillanes amb “El Amanecer de Piera”
Actuació musical de Club Destino
Agrupació Sardanista de Piera
Escola de claqué de Barcelona
Escola de Teatre de Piera
Play Black, cançó: “amics per sempre”
----------------------------------------------
serà: aquest diumenge a la tarda !!!!!!!!!!

l'ùltima pel.licula vista!

la mosquitera
Matrimoni amb un fill adolescent. Viuen en un pis. Tenen amb ells 5 gossos (grossos) i dos gats, que ha anat recollint del carrer el fill. Tenen una noia que fa la feina de casa i a qui no l’hi molesten els gossos, i a la que el marit s’aficiona. La germana de la dona, és totalment imprevisible, i ensenya disciplina a la seva filla, amb uns mètodes molt poc ortodoxes i mes aviat sàdics. Els pares de l’home, estan cansats de la vida, i pensen a suïcidar-se. L’amic d’estudis del fill, desitja la mare.
La parella està en crisi, i decideixen donar-se un temps. Ella –Alícia- vol i no vol, i “s’enrolla” amb l’adolescent amic del seu fill. Ell –Miguel- frecuenta la noia de fer feines que ja no en te, i comparteixen diners, carinyo, companyia i sexe. El fill –Lluís- és droga amb morfina, sovint, a vegades va “zombi”. La germana d’ella, aplica greus i durs càstigs a la seva filla. Els pares obren el gas del forn de la cuina i el fill, els troba apunt de morir.
S’acaba la peli. Les coses semblen tornar al seu lloc... La parella es reconcilia.

I jo vaig escriuré el poema:
Impressions reflexionades
Vides alienes.
Evasió de capitals.

Tothom discuteix sense paraules.
Tots som diferents.

Es diuen: Miquel, Alícia o Lluís.
La ciutat que ens desconeix.
La mosquitera, que ens hi atrapa.
Carmina Burana, com a so.
Català/castellà, sense distinció la llengua.

L’aire és molt pesat i tèrbol.
Pensament positiu. Sé l’hi suposa.
Animals diversos, sense collar.

“Joder”!, quin zoològic!

2-12-2010

exposició fotogràfica


Del 29 de novembre al 17 de desembre 2010.
Nova mostra fotogràfica de les pierenques Gemma Pujol
Farrés (excursionista) i Josepa Ribera Vallès (poetessa),
ambdues afeccionades a caminar per les nostres
muntanyes amb la seva càmera a la mà, descobrint els
canvis de clima, estació i colors i sentint amb plenitud
els silencis i l'alegria de la natura.

A Vilanova del Cami, a la sala/vestíbul de Can Papasseit, tenim aquesta exposició fotogràfica. Hi esteu totes i tots, convidats a veure-la!