dimecres, de novembre 05, 2008

1 de novembre...



servirà de res, que reivindiqui la “nostrada” Festa de tots Sants, amb una temptadora plata de panellets, que jo mateixa vaig fer recordant el dia, intentant no oblidar-lo i festejar-lo ?. Haig de recordar que aquesta data, per els catalans ja tenia la seva tradició ?. Tot sants, dia d’anar als nostres cementiris, fen i portar un record als morts; en comitiva familiar ram de flors, clàssic. Desprès les castanyes, moniatos i panellets menjats a taula.
De cop i volta ens ha sortit una festa d’autèntic competidor, un empelt tan o mes respectable que qualsevol, que rivalitza per estar al primer grau de tota aquesta escala i que vol arrabassar amb totes les nostres tradicions del dia !, perquè no adoptem les altres tradicions: TOTES, respectant-ho tot i ampliant en tot cas les arrels i el futur per la cultura de tothom, tan respectable ?

dijous, d’octubre 30, 2008

les coses senzilles

Som als senzills moviments que ens donen la vida,
acompanyats
de les senzilles paraules que ens la reafirmen.
M’estic corpresa i relaxada en el meu silenci...
no m’apressa cap neguit ni espera !
no vull tornar encara...

País de somni que no fa comptes.

linea

Traspasses aquesta fina linea i as posat els peus dins la pau.
El temps s’alenteix,
el riu sona callant:
-reserves de sol clar en un dia de boira espessa matinal-
el silenci es palpa,
les hores s’aquieten.
I et tornes pau.

Les veus s’afluixen,
les passes s’alenteixen.
I jo soc pau.

balneari, vacances....!


3 dies de balneari als Banys de Sant Vicençs (molt aprop a La Seu d'Urgell), es també hotel de muntanya. Decoració solida i exquisida, tracte agradabilisim, menjar natural, d’herbes aromàtiques i gustatives, presentacions "de disseny". Vam entrar directament des de la carretera a l’hotel (quan entraves a la casa, ja no t'en recordaves que la carretera, era allà mateix) la finestra de la nostra habitació (que tot el dia vaig tenir oberta) donava al riu. Ens van fer 4 massatges complerts, per tot el cos: davant-darrera, parafangs, parafina, i banys amb l'aigua sulfurosa a 40 graus que hi tenen. Em tornat nous !, llàstima que no puguem tornar-hi deseguida !, aquesta es una teràpia que haurien de recomanar a tothom, es meravellós !

dimecres, d’octubre 29, 2008

disculpes


Aquest bloc es per distreure’m, per que ens distrèiem plegats, per informar, per aclarir, per donar pau, alegria, optimisme,...per donar a conèixer pensaments, persones, idees, projectes, fets, i tot el demés, i molt mes.

He estat quasi tres mesos de… “vacances” ?, em sap molt greu, tinc tantes coses que dir, que opinar, que ensenyar-vos, que oferir !, procuraré no fer-ho mes, a veure si començo des de ja, fotos boniques que he fet, llocs inoblidables que he conegut, visitat...i somniat ?, paraules que m’han corprès i que vull que conegue-ho, dones i homes que he conegut i que s’han portat, o han fet, o fan coses que m’agraden, vull omplir: de vida. Llibres, pel.licules, musiques, activitats, silencis, crits, angoixes pors…tenim de tot !

Recolliment de tardor. Dies curts, dies de pluja !

Avui...m’hi poso, m’hi poso de nou !!...

ara torno…vull tornar aviat...fins demà !

dimecres, d’agost 06, 2008

atenció

(al sopar d'entrega de premis del XXXII Concurs de Teatre del 2007, vam tenir com a actrius convidades les qui interpreten a la sèrie de TV3 / Ventdelpla, els papers de Isona i Carme)

m’agradaria dir i “convidar” a tots els que tinguin afecció a fer teatre amateur..A Piera, a la tardor hi ha un interessant
XXXIII Concurs de Teatre, per no professionals i que espera la vostra representació...perquè no consulteu les basses que trobareu a la pagina web municipal (que al costat teniu el link o enllaç), i ens veniu a oferir la vostra proposta ?, em molt de gust m’agradarà saludar-vos !!!!

dimarts, d’agost 05, 2008

entusiasme


des de l’entusiasme
la pell s’hem fa esgarrifances.
Tremola el meu pols
I em va baldera la roba que porto,
Tot es volàtil i tot es previsible.
Somien els meus ulls inquiets
tot allò que potser finalment quedarà somni.

Entusiasmar-se es espera...
Entusiasmar-se es esguard, paciència, il·lusió, melangia, enyor,

L’entusiasme no es subtil,
no es rancorós, no es previsible.

Espero que aquesta vida meva,
sigui entusiasme fins a la fi.

dilluns, d’agost 04, 2008

accident

Soc un accident en la teva vida.
No soc una bona adquisició que as fet en el dia de compra, a la plaça !.
Mes aviat resulta...que accidentalment un dia vam coincidir
entre un munt de gent que ens trobàvem...marxa !, festa !.
Des de llavors i desprès,
ja et sembla que no t’has pogut desempallegar de mi...!

Et veus obligada a saludar-me, a convidar-me, oi ?
mentrestant mires per sobre de la meva espatlla mes enllà, mes enllà...

Soc una espectadora de la teva reacció...
em fascina veure’t fen-te l’innocent:
semblant espontània, fresca i pura.

Potser, no ets tant diferent de com tu em vols veure a mi...
potser, tu ets el que creus que soc jo !

Aprofitada ! qui ?

Es el dia de la meva pregunta, sense la teva resposta...
L’accident d’haver-nos conegut, queda i ens recorda,
que potser ens passarà de llarc l’oportunitat. I no serem amigues.
(part del llarc mural del camp de Futbol del Piera...)
i jo hi afegeixo....
“no vulguis que els altres siguin com tu,
perquè no ho aconseguiràs”
es la frase del meu si no...per la vida !. Es diu que el que dona massa, desprès rep lo que els altres volen donar...i sembla que uns i altres no acabem mai de posar-nos d’acord !. Hi ha dies que me ho repeteixo TOT el DIA, per quedar en pau amb la humanitat, i no semblar “víctima” com em diuen...si alguna cosa dic !,

bon dia tingueu-ho !

CerkalFestival2008

























dijous 31 de juliol i divendres, dissabte i diumenge: 1, 2 i 3 d’agost, mentrestant Piera dormia, i a partir de les hores que el sol ja comença a enfosquir-se CerkalFestival2008, estava despert. Carrers que ara ja son buits bullien d’art i de festa.
Gent vinguda d’arreu: ciutats, pobles i fins i tot països, em “pintes” personals: exuberants, provocadores, amb personalitat e identitats pròpies, amb les seves pertinences artístiques: músics i actors (que majoritàriament han dormit en cases particulars) i que ens van oferir el seu bon fer, o per fer acampada a la Font del Rossinyol, molts d’els qui van venir a escoltar i mirar. I forces de tots plegats (sobretot els qui han portat el pes organitzatiu) passant moltes d’aquestes hores nocturnes, (volen i per força, uns i altres) sense dormir gaire.
Cultura, art, supervivència..., perquè no ?. Joves i no tant que viuen nòmadament oferint els espectacles i musiques intensos i novedosos, que reflexen els sentit d’aquest mon, que a tota hora esta en crisis de valors, i que intenten trobar, mostrar i revolucionar les emocions contingudes que a tots plegats ens han de donar la vida. Un món de sensibilitats, que moltes vegades amaguem i que ha sobreviscut al damunt de cada nota, cada gest, cada nova actuació. Que de tant nou ho ha estat també per tots els que al seu voltant ens em deixat emportar per la seva màgia, la comunicació, l’enyor, la tristesa, la melangia, l’esperança. Una meravellosa i total oferta artística.
Piera ha deixat per uns dies d’ésser poble i s’ha convertit en capital. Les mentalitats obertes així ho em entès i ens em deixat emportar per les imatges inèdites que aquí s’han pogut veure. Els temps i els anys canvien, i amb educació, respecte, organització, maneres i ganes podem tenir un lloc dins de la eufòria i el privilegi. Energia positiva que ens farà tornar a ésser poble cada demà des de avui, i esperar amb il·lusió una nova edició d’aquest festival que no voldrem que decaigui. Disfrutarán els mes grans i també els mes petits, senyores i senyors... l’espectacle es obert !, la vila vull !,
la vida continua ! i demà esta expectant. No deixem que l’esperança mori, mai !




vaixell pirata







En Miquel es un “noiet” de La Fortesa (barri del nostre poble: Piera), que te 4 anys i com podeu veure una imaginació desbordant...!, volia un submarí i s’en va fer un a mida. Va viatjar i navegar dins d’ell uns mesos...per el mar de la seva imaginació realitzant ves a saber quins seus somnis !. Desprès va dir als seus pares que volia un vaixell pirata per jugar amb ell, i com els pares li van dir que per el seu sant, bones notes, aniversari, etc... (tal com fem els pares), va decidir fer-se’l ! de materials reciclats ja veieu, recollint tot el que trobava, i aquí teniu el resultat. Un visca a l’imaginatiu Miquel....!!!!!!!!!!!!!!!!!!La mare diu que va gastar molt cel-lo !!!!!!!

diumenge, de juliol 27, 2008

fumar

De com s’omple de cendra TOT, incluit el teclat de l’ordinador.

Fumar, fumar, jo la veritat no fumo.
I em sap greu que els hi hagin prohibit als fumadors que ho facin. Ells ja sabien i saben de fa anys que es dolent, que els pulmons, que el càncer, que bla, bla, bla...ja correran quan calgui !, i mentrestant estossegaran que sembla que hagin de treure el mon per la boca...però, que d’alguna cosa s’han de morir !, alguns contesten, i en el millor dels casos potser tenen raó...i al menys morir feliç i tip, oi ?
Be seguim, com deia: jo, no fumo normalment…però, fumo en passiu ¡. Si. M’heu descobert, ho he de reconèixer. Allò de asseguts a taula o al sofà, amb amics, al bar o de final d’un bon o necessari menjar. Llavors fumo. Poquet, -un cigarret negre amb va be – la meva parella...”ducados”, tant negre com deuen d’estar els seus pulmons...però, això ell ja ho sap ! seguim doncs...mes tard fent cafè, o feinejant coses tranquil·les en fumarem d’altres. Jo també netejo –si, ho heu endevinat- netejo la cendra de tot arreu vull dir, cau un polsim a terra, al lavabo, a sobre el pantaló o la camisa (i a vegades es converteix en una cremada, eh !), i ara mateix, ara mateix deia...abans d’asseurem a explicar aquesta petita quotidianitat intranscendent i que només veig jo, doncs he netejat el teclat de l’ordinador, la taula, l’alfombreta, el terra, el cendrer de baix, el terra de la cuina i la porta d’entrada del carrer. No res, petiteses, sense importància de pocs segons i vocació diària.
I això es tot.
Un mes vam intentar de deixar de fumar, fèiem dos o tres cigars al dia, el ressopó de cada àpat, com ho fa la meva germana. Fins i tot estava ve, era acceptable...i que ?, a mi a vegades m’agrada menjar-me xocolata i me la menjo a gust, i se que son calories, que engreixa, que...però, quin “gustasso” escolta !
Ei, ja el cigar s’em acosta perillosament, te costum de posar-se a l’alçada de la meva boca, cosa que no fa, si el qui el te a la mà esta dret o esta en una altre habitació.
Vinga me’n vaig a fumar, que ja tardava !

prou violencia !!!!!!!!!

he estat a la tercera manifestació (en dos messos) de les agresions que han rebut 3 dones, que finalment ha estat amb resultat de mort, no em puc estar de manifestar la meva repulsa i he escrit el que m'agradaria que llegis qualsevol persona, i a veure si aviat entre tots conseguim no haber-ne de parlar mes d'aquest tema !

Ja n’hi ha prou...
Mentre sentim l’adàgio d’Albinoni, les espelmes cremen al terra que porta molt de temps tacat de sang. La pell s’em esborrona, els silencis son mes crus, els somriures s’ens esborren. Una pesarosa normalitat omple de noticia, espais, places, diaris. La noticia que sacseja l’intimidat, la noticia que malauradament està deixant de ser-ho.
Vull cridar fins espatllar-me la veu, repudiar, rebutjar...increpar al mon, exaltar-me, i preguntar-vos i preguntar-me: a on son les persones ?. Les persones m’envolten i jo no em sento ningú, i tinc la pena de tots dins meu. I no vull conformar-me !, i no vull acceptar !. Alçaré la veu tan com calgui, cridaré, rabiaré, i patalaixare !
Vull trobar-me persones, busco persones ! a on sou persones...? el tu per mi, el mi per tu.
I RESPECTE, abans que tot RESPECTE.
Abans que convivència, força, agressivitat, coneixement i amor: RESPECTE.
Quantes persones es senten al meu voltant amb aquestes característiques ?. Les que hi an, si som !, això es el normal. El demés son errors que ja es hora de no repetir. Cap violència, cap formula de violència, diguem prou, PROU, prou, PROU, prou,
Si cal tornem mirades al verí. Les mirades n’hi ha que diuen que maten...però, no moren !



23 de juliol 2008

L’odisea dels mitjons dels peus fins al calaix.

(conte per grans, petits, homes, nens...i afins)

Avui, estan els mitjons als peus que es el seu destí. Còmodament i circumstancialment separats i aparellats amb les sabates que porto posades. Tot plegat d’un bonic, atractiu i conjuntat color marro.
Ha fet un dia radiant, no massa d’hivern, ni massa d’estiu, un dia de tardor/primavera que requeria l’intervenció d’aquesta peça de vestir que fa a l’hora: conjunt/complement/atuell, amb la resta del nostre equipament per aquest dia i que es necessària i no indiferent a la temperatura ambiental.
El dia s’està acabant i en arribar a casa, ens trèiem les sabates, els mitjons...i aquí comença per avui la gran aventura que retornarà els mateixos mitjons, nets, junts i enfercellats al calaix on es retrobaran amb els seus companys de “feina” dels altres colors diversos: blaus, negres, blancs i potser algun verd, groc o fins i tot de ratlles o estampat.
Els mitjons des de els peus han caigut directament a terra, rebregats, enpolsinats i una mica olorosos, quiets ells esperaran pacientment una o unes mans que els acompanyin al cabàs de la roba per rentar. Depenent de qui es el portador, saben des de fa anys de com anirà el viatge. Si es la que li diuen “mestressa de la casa”, serà un gest rapit i contundent, els agafarà amb una mà intentant oblidar-se de la seva possible “oloreta” i els posarà dins els dos. Si es l’home i ja porta un grapat d’anys sentin “la llico” i finalment hi participa...farà el mateix. Si son els fills de la casa, potser que la cosa s’allargui i es compliqui un mica mes...passaran unes hores, o potser tot un dia en un racó de l’habitació mitjons d’indiferents colors es mesclaran bruts –mes dies- i faran una trobada amical, i que finalment i amb una mica de sort algú o a lo millor...els mateixos infants/adolescents portarà al cabas !. Mes tard i en els dies següents sembla que l’intendencia de la casa, que es la que es cuida de les petites coses (que ningú dels qui hi viuen veu que es facin), i controla que tot faci el seu curs, i tinguem les peces adequades netes, els fideus a punt per cuinar, els gots nets també, la pasta de dents amb el tap posat, el pijama nets i plegat sota el coixí, l’hora del metge controlada, les receptes de les pastilles a punt, i una petita/llarga llista de coses sense importància, que fan que no estiguem mai preparades per sortir corrents si cal, i surt algun imprevist que no requereixi que ho sigui per urgència...finalment deia...-seguint amb el procediment de tornar els mitjons al calaix-, agafarà el cabàs de la roba bruta, i un cop davant la rentadora, seleccionarà el grup de colors que poden entrar-hi junts de diferents peces de vestir i que també a calgut prèviament recollir-les de per tota la casa -o en el millor dels casos ja em trobat dins del cabàs...-i cap a dins de la rentadora on hi estaran unes dues hores, , i llavors també es quan algun mitjó de la parella descobrim que es queda incomprensiblement sol.... sortirà tot net i amb una agradable olor de suavitzant, ho estendrem a l’estenedor o posarem a la secadora. Desprès d’unes hores, la roba estesa cal recollir-la, cal replegar-la perquè no quedi rebregada. Molts mitjons i també els del nostre conte s’enfercellen junts que quedin compactes i no es separin, tal com li agrada a “ell” per posar-se’ls millor i no perdre les parelles per dins el calaix on a continuació els endreçarem...a vegades a calaixos indistints i únics de cada persona, on els aniran “trobant” la resta de la nostra família, o en un calaix comú on n’hi ha molts tots iguals i que tothom remena fins que s’acabin de nou “els nets” i sentim la veu que crida..., “no tinc mitjons...! entremig d’una exclamació, pregunta, inquisició i bronca...
Els mitjons son de nou a “casa”, el “seu” calaix es el recer de l’aventura i amb pocs dies s’iniciarà de nou el circuit, de la feina que els hi va estar des de el primer dia encomanada.

dimecres, de juliol 02, 2008

val la pena de pensar-hi...!!!!!!!!!


tot esta inventat, els pensaments, les idees, les emocions, les respostes....
l’avui, l’ahir, i les seves conclusions !

“de tant amb tant digues la veritat
perquè et creguin quan menteixes”
Jules Renard, escriptor i dramaturg francès

“deixem als envejosos la tasca de proferir injuries,
I als necis la de contestar-les”
Louis Emmanuel Dupaty, dramaturg francès

“si tingués la mà tancada plena de veritats,
me’n guardaria prou d’obrir-la”
Berdard Le Bouvier de Fontelle, escriptor francès

“la vida seria impossible si tot es recordés.
El secret és saber elegir el que s’ha d’oblidar”
Roger Martín Du Gard, escriptor francès

“es desitja la mandra d’un malvat i el silenci d’un tonto”
Nicolas Chanfort, escriptor francès

“’l’home poc clar no pot fer-se il·lusions:
o s’enganya a si mateix o mira d’enganyar els altres”
Stendhal, escriptor francès

“certs records són com amics comuns, saben fer reconciliacions”
Marcel Proust, escriptor francès

“l’esperança és el somni dels que estan desperts”
Carlemany, rei dels francs

“mai millora el seu estat qui muda només de lloc,
i no de vida i de costums”
Francisco de Quevedo, escriptor espanyol

“l’èxit no dona ni treu la raó a les coses”
Antonio Canovas del Castillo, polític i historiador espanyol

“un no pot ser valent,
si li han passat només coses meravelloses”
Mary Tyler Moore, actriu nord-americana

“la meva manera de fer broma és dir la veritat.
És la broma més divertida”
Woody Allen, actor i director nord-americà

“quan tothom està boig, ser assenyat és una bogeria”
Paul Samuelson, economista americà

“hi ha tres classes de mentides:
La mentida, la maleïda mentida i les estadístiques”
Mark Twain, escriptor i periodista nord-americà

“la mateixa virtut és moderar-se en el goig
que moderar-se en el dolor”
Luci Anneu Sèneca, filòsof llatí

“el destí no regna sense la complicitat secreta de l’instint i de la voluntat”
Giovanni Papini, escriptor italià

“quan algú desitja una cosa ha de saber que corre riscos
i per això la vida val la pena”
Paulo Coelho, escriptor brasiler

“els homes que no perdonen a les dones els seus petits defectes
no disfrutaran mai de les seves grans virtuts”
Khalil Gibran, assagista, poeta i novel·lista libanès

“no n’hi ha prou de saber, també s’ha d’aplicar.
No n’hi ha prou de voler, també s’ha d’actuar”
Johann Wolfgang Goethe, poeta i dramaturg alemany

“el destí es el que barreja les cartes,
però nosaltres som els que juguem”
William Shakespeare, escriptor britànic

“és absurd dividir la gent en bona i dolenta.
La gent és només encantadora o avorrida”
Oscar Wilde, dramaturg i novel·lista irlandès

dimarts, de juliol 01, 2008

Amb Deu...els politics !

A deu os el heu calcat per senyera i amb les seves ales posades os heu sentit disposats, a l’aventura de manar. Manar sense escoltar i el poble torna al seu posat de: trist-omnipotent. Intentem comprendre i estimar-vos governants. I alceu la bara del poder absolut, que nosaltres mateixos os vam posar a les mans i tot queda decidit sense prèvia consulta, i amb la vostra signatura. I ningú es recorda del que raonaves o dèieu pensar abans, ni de cap be ni cap mal que s¡ hi acosti, ni d’opinions externes, ni de la llibertat.
Jo no vull fer política.
Canvià les persones. canvià la llibertat, l’amistat, es fa cas a lles conveniències, tornem a les histories i a les vides de sempre. El que diran, el que faran i el que s’espera que respecteu, Lleis i normes que encara no em canviat mai...quan parlave-ho fluixet, feie-ho teòrica innovació...potser només perquè ens necessitave-ho ?, perquè os alegrava la vida ?.
Polítics, “amics”, coneguts...decebuts tots esperem, que passin inexorables els dies. “d’altres”...esteu decebuts també la resta. Però avui per avui, em dol pensar i per això ploro...res no canvia, som sempre iguals, tornem sempre als tòpics i a les accions antigues, a normes a estatuts, a lleis i a sentiments reprimits que ja coneixíem.
I aquesta no es la vida que jo vull...la meva vida, vol ésser una altre !

dilluns, de juny 16, 2008

cua de palla


la meva amiga em deia ahir que no vindria a la Festa de la Diversitat que hi va haver a Piera !. Motiu ? “diversitat es refereix a divers, oi ?” -em va respondre: he llegit el programa...i hi haurà: tallers i dansa “diversos”: hip hop, tai-txi, salsa cubana, veneçolana, bollywood, capoeira. Musica uruguaià, brasilera, tango, flamenc, rumba, dansa oriental,...i parades de menjar d’arreu: Marroc, Colòmbia, Veneçuela, Uruguai, Cuba, Mèxic, Salvador, Argentina..., I no hi ha res català ! Jo...i tot i la fama de catalanista, que em tenen col·locada...no ho havia ni pensat !, i l’hi vaig dir que tenia raó, tot i recordant-li lo de sempre, que la primera “ensopegada” que donem els catalans es amb el castellà, quan parlem amb alguna altra persona que hi parla, quan responem al telèfon, quan ens dirigim a algú desconegut, etc. Ella no em va respondre...però, jo l’he sentit canviar de llengua en totes aquestes circumstancies i ocasions..., i ja n’estic tipa !, perquè no ens respectem una mica mes a nosaltres mateixos i la nostra identitat ?, i també als altres...que moltes vegades, ja ens entenen !. i tantes altres diuen: que els hi agradaria que els hi parléssim en català però som nosaltres qui no ho fem !
Vaig anar a la Festa de la Diversitat, decidida a alçar la veu en pro del “fet” català...A la 1ª.persona responsable que vaig trobar l’hi vaig explicar el que...em va respondre: català ho es el bar, i la parada de menjar de l’Associació de Dones, ja saps: mongetes amb botifarra. I totes dues parades tenen la senyera posada. Es cert vaig respondre...i vaig reivindicar que també parlessin en català !. Al 2ºn.responsable també l’hi vaig parlar i em va dir: be, perquè no ?, be que es podria ballar algunes sardanes, en algun moment durant el dia, amb tot va dir-me que la crida de participació ciutadana va ésser feta per tothom que volgués participar, i no s’hi va presentar ningú de grups significativament catalans. Vaig dir que per un proper any jo mateixa em cuidaria d’animar als grups mes catalanistes, si mes no de la nostra població. També em va dir que els catalans (o els Pierencs) al llarg de tot l’any tenim diverses festes que ho son TOTALMENT catalanes, i les altres nacionalitats, no !. Raó tenia, i a tot plegat jo l’hi veig ara una altra lectura: el que te importància, es VEURE i REVINDICAR, la DIVERSITAT, conèixer-nos i respectar-nos TOTS, per tant em d’estar TOTS a TOT, a vegades molt significativament i d’altres com un mes. Acceptant-nos i col·laborant plegats !. Que això també ho he viscut, segons qui “monta”, segons qui organitza, segons qui ho fa, molts “teniu” (que jo no el tinc !), el “vici” de no importar-vos gens, i passar de tot.
I això no ho fem només els catalans...ho fan els castellans, els de dreta, els d’esquerra, els rics, els pobres, els peruans, els marroquins, els mestres, els paletes, els que mengen truita i el “Pato Donal”. I que ningú ens digui res, perquè queda molt clar que tenim “cua de palla” i llarga !, i el demés son “pamplines” que hauríem d’anar canviant...de xip ! baixà...ja d’una vegada per totes, amics !

diumenge, de juny 15, 2008

escriure poesia ? vocalitzar ?


ho he escrit per el seu ordre, en el cas del que voldria ésser (jo) una bona poetessa...porto una quantitat important, i m’en falten molts...i espero poder anar a molts d’altres !: recitals, lectures...sentin a altres poetesses i poetes que he conegut, admirat, rebutjat, llegit, entès, imitat, i el etc. mes llarg, d’aquesta pagina !
alguns poetes/poetesses son bonisims, en les seves lletres. Comuniquen, expressen, neguitegen, et fan sentir, però...quan es posen davant del públic...perden !. La comunicació no es fluida, no presenten les seves creacions, no es fan simpàtics, t’avorreixes, la gent acaba dient la frase típica: a mi la poesia...!. Alguns ho saben...i no s’arrisquen, busquen una altre persona amb una bona dicció, una vocalització impecable, una simpatia arrolladora. Hi tot queda perfecte...arrodonit !, i ens arriben a conmocionar, a neguitejar, a fer sentir, el “tandem” !.
Els poetes/poetesses, que son bons escrivint –jo els hi recomanaria que no deixin de fer-ho !- podrien escriure molt !, intensament-sempre, i tenir bons lectors i lectores (persona que llegeix un escrit, un poema, interiorment o en veu alta (i molt alta), amb el to que necessita de cara un públic, en grans sales, donant-li “l’’enfasis”, l’emoció, bons recitadors o recitadores (persona, que s’aprèn el text de memòria i el “declama” davant nostre...molt mes mèrit que el lector o lectora ! amb el paper escrit davant seu !).
Jo em sento capaç de fer dues d’aquestes coses be: escriure i llegir íntimament o per molta gent !, no m’ha calgut “estudiar” però, si practicar, aprendre a donar el to, marcar les paraules i el ritme corresponent a cadascuna, cridar..., en el meu cas una cosa innata, que sembla que no es compra ni es ven. M’agradava ja de petita, llegir en veu alta a l’escola, vocalitzar, llegir redaccions, (cosa que fèiem com una assignatura mes a classe). Jo no se si conseguiré els meu objectiu, de fer lectures poètiques arreu... A vegades penso que si, i d’altres penso que no !. Però, vull veure i sentir a TOTS i fer-me sentir, també.
Per tan només vull aclarir, que jo soc una: “lectora de poesia”, de la dels altres o de la meva. I vocalitzar, cridar i saber modular, es lo que “exigeixo” a la gent que vull escoltar i que m’escoltin.

amor


L’amor esta en vosaltres.

En estat natural,
en conciliació pura,
en demà,
en vistes a la llunyania.

En l’espera plaent
En retrobar-se quan s’espera.

Amor
La paraula dels cinc sentits a la gola.

estimar

sentiment com aquest, no n’hi ha d’altre.

estimar
ens fa millor persones
i aprenem a donar-nos a l’altre.

estimar
son guspires als ulls,
es, somriure fresc,
es una anhelada d’aire…
que ens esborrona de cos,
i ens insufla noves forces per viure.

estimar,
es l’estat d’ànim
que esta en tu i en mi
que bressola els instants solitaris.

estimar
ens porta a celebracions, a homenatges,
a vides paral·leles, i a orgasmes totalment racionals.

tot tan natural com nosaltres.

com tu o jo.
expressió del sentiment mes pur,
porta oberta a les emocions intenses.

estimar
Connotació d’acords que no s’acaba.

diumenge, de juny 01, 2008

ser poesia

ser poesia, es ser jo...o tu...o qualsevol altre
amb la carrega de plaer i de mancances que a cadascú escau...
i el que no aguanta tem !

ser poesia,es com un tall al cor i a l'anima.
ser poesia, es obrir-se en canal per sortir al vent.

per això em arribat.

i un cop donats: som vulnerables, irònics, inconscients, romàntics,
i el que potser os agrada avui de mi...
ben aviat, os cansaria a la taula ?

26-4-2008

temptació



quan cel enllà, brama el sol del mati...

quan vindràs, en l'enyor i en la temença ?.


quan de temps que passa i passarà...?

i entremig de les sibines, m'he fet dona !

interrogants a tot conforten i fan la vida.

passant els fulls d'un gran diari

trobo un espai desconegut

que no entra en els projectes.


i soc d'enlloc -granota xerraire-que es decep,

i a poc a poc...potser agonitza !


26-4-2008

dissabte, de maig 31, 2008

agraïments


a l'Enric Casasses que em va fer costat i m'en fa des del pròleg/col.laboració al meu 1er. llibre "en cru", que vaig editar-me l'any 1999


al Celdoni Fonoll, de qui vaig aprendre l'art i la força de transmetre la meva poesia al públic. I a la Lloll, per ésser la dona sensible i sincera que aparenta.

posta de sol



es hora de posar-ne una!, SI.......! m'agrada tant!!!!!!!!

Carmel-la

Et vaig sentir dir que volies aconseguir la fita d'escriure articles al diari sobre dones, i veig que ho estàs aconseguint, un visca per tu ! gràcies Carmel-la Planell, dona seriosa que vols donar el paper que es mereixen a altres dones que han fet historia, i un reconeixement a totes.
He llegit l'ho escrit de l'Annelies o Anna Frank, Dolors Aleu, Mariana Pineda, Edith Piaf, Camile Claudet, Melanie Klein, Eleanor Marx, Arwa Bint Ahamad al Salayhiyya, Anne Sullivan, Helen Keller, espero que podràs seguir bucejant en la historia i podràs treure a la llum, totes aquelles i aquestes vides reals, que tant sovint queden oblidades...

rodalies

ganes de dir quatre coses, no em falten !
qui es "rodalies" ? vol ésser el distintiu d'els trens que voltegen BCN ? s'equivoquen srs. i sres. "rodalies" es una paraula per mal interpretar...no hi son tots els que son, ni els que son, som tots !. Ara fem la de riure...el nostre tren comarcal (rodalies de 2ª, 3ª, o 5ª categoria...i perquè no mes enllà ?) ens l'han rebateixat com a "metro comarcal". I quin metro...!, lent.......!: pim, pam !, no m'estresseu eh ! no esteu contents d'anar a BCN, si sortiu d'Igualada, fent TOTES i quan dic TOTES vull dir TOTES les parades, i poden llegir una mitja de 4 llibres per setmana ?, la cultura es la cultura, gent d'arreu !. A ja se..., hi ha idea de que als nostres "catalans" els hi donaran aviat el 1er. premi al foment i difusió de la cultura, per això era, oi ?.
Dispenseu, ja m'en vaig per les branques: pim, pam que ja arribem !.
La Sra. d'Igualada em diu que fa dues hores que viatja... i "rodalies"...qui fa res ? qui es recorda de nosaltres ?, petits pobles d'una comarca rica en...abocadors, presons i males comunicacions, diu la Sra. Teresa !. I cal que hi pensem, perquè no s'equivoca, per desgracia en res...em sap greu d'haver-ne de seguir parlant sempre, cada dia i un altre dia......cansadeta n'estic, i els que manen, s'enrecorden ?

TUAREG

un llibre escrit l'any 1981, que he llegit ara,
com som les persones !, les costums !, les races !, les creences, les religions, els països !
i quin final mes inesperat, sorprenent. Un final MOLT reflexionable... !
val la pena llegir-lo. Aquesta raça humana que SOM TOTS:
idees fixes ?........impressionem, impactem !

dijous, de maig 29, 2008

mare

les mares, quan anaven a profesor de Corpus, l'any 1961

mare
es va morir amb 50 anys.

una bona dona...conformada al seu destí quotidià,
de pas per la vida...
segons normes, regles i costums de l’època.
dona de pocs desitgos i d'emocions contingudes
no assídua a grans sobresalts, ni a guerres ja perdudes.

la mare volia anar una vegada al Liceu
conèixer el lloc, entumir les emocions,
veure el luxe dels atuells i vestits que s'hi lluïen.

tot i vivint al Prat, mai va aconseguir-ho.
jo, vaig anar-hi per ella mes tard...
com una princesa de conte,
de llotja i vestit nou i atuells de fantasia,
i la princesseta de la mà.

mare, acabo de fer els 55 anys !
jo, també tinc un desig...
vull llegir arreu les meves poesies,
terra ença i enllà.

paraules de poble
sentiments, de gent senzilla.
cada any escolto noves veus i benvingudes...
jo vull ésser una mes...

seria una comunió en esperit: teu i meu
un gran aconteixement per fer-ne cultura
i de la teva mà i amb la teva ombra.
"jo aniré al Palau" !
també per tu. I amb tu.

15-5-2008

dimarts, de maig 27, 2008

definició


Em van bategar: Mª Josepa. A casa els pares vaig ésser Pepita. Per el company d'esplai vaig ésser: Pepitasa. Els que coneixen altres Josep..........s , o altres: Josep...........as, soc: Pepi, Fina, Pepa. Des que vull ésser "reconeguda" poetessa, m'agradaria que em poguéssiu dir: Josepa, o potser millor: Josepa Ribera-Vallès, (si em voleu presentar o anunciar a algú o algun lloc) que es com una cosa mes solida, mes seriosa i mes contundent. Alguns escriuen: Josepha, perquè no se de quina regió o població estrangera es pensen que arribo...Sense enfadar-me lo del nom i dels cognoms s'ha fet de lluita constant, mal cridat, mal escrit, s'equivoquen amb els cognoms, v baixa, b alta, no m'el diuen sense... he decidit posar el guio entre els meus dos cognoms així us obligo a anomenar-los junts. Un respecte per la mare !,"respectar el que cada un vol ésser", no se de qui ho he après o de qui ho copio, però, em moriré per aquest desig, el meu, el de tots: DEMANEM-HO !!!!!!!!!!!!!!!

remena cervells


un bodegò...amb sabates que busquen la parella?

rodolins per iniciar-me...
qualsevol home...encara que sigui malparit
pot saber fer, un bon escrit.
i la dona quan se ho proposa
no te ningú que l'hi faci nosa.

quin escrit tan ben pensat
que encara no esta acabat.

perquè, si tinguéssim qualsevol persona
també tindríem la seqüència
i des de ara,
i en aquest moment trobaríem la consecuencia.

es la llei del embut
qui ens fica a cada ensurt.
si sortís al carrer
parlar massa clar i català, seria lo primer.
i si em quedo a casa...
s'em engega aquest disc dur, com una brassa.

tot pensant en aquest bloc
intento emplenar-ne un pot.

escriure a corre-cuita
coses que passin -gola avall- com una fruita.
fila fi d'agulla i lli...cordar-se els pantalons
i mes tard menjar brotons.

em distrec sens dir res
amb paraules a pagès
i el que vulgui entendrà captarà
i el que vulgui sentir-si, respondrà.

es com una cançó d’enfadós
lo que avui he escrit per vos.
que rimi al final
i que ens porti de carnaval.
mentrestant duri la disbauxa,
el mon seguirà en rauxa.

i de res ens escaparem...,
ens cal prendre-ho tot, amb humor etern.