dilluns, de juny 16, 2008

cua de palla


la meva amiga em deia ahir que no vindria a la Festa de la Diversitat que hi va haver a Piera !. Motiu ? “diversitat es refereix a divers, oi ?” -em va respondre: he llegit el programa...i hi haurà: tallers i dansa “diversos”: hip hop, tai-txi, salsa cubana, veneçolana, bollywood, capoeira. Musica uruguaià, brasilera, tango, flamenc, rumba, dansa oriental,...i parades de menjar d’arreu: Marroc, Colòmbia, Veneçuela, Uruguai, Cuba, Mèxic, Salvador, Argentina..., I no hi ha res català ! Jo...i tot i la fama de catalanista, que em tenen col·locada...no ho havia ni pensat !, i l’hi vaig dir que tenia raó, tot i recordant-li lo de sempre, que la primera “ensopegada” que donem els catalans es amb el castellà, quan parlem amb alguna altra persona que hi parla, quan responem al telèfon, quan ens dirigim a algú desconegut, etc. Ella no em va respondre...però, jo l’he sentit canviar de llengua en totes aquestes circumstancies i ocasions..., i ja n’estic tipa !, perquè no ens respectem una mica mes a nosaltres mateixos i la nostra identitat ?, i també als altres...que moltes vegades, ja ens entenen !. i tantes altres diuen: que els hi agradaria que els hi parléssim en català però som nosaltres qui no ho fem !
Vaig anar a la Festa de la Diversitat, decidida a alçar la veu en pro del “fet” català...A la 1ª.persona responsable que vaig trobar l’hi vaig explicar el que...em va respondre: català ho es el bar, i la parada de menjar de l’Associació de Dones, ja saps: mongetes amb botifarra. I totes dues parades tenen la senyera posada. Es cert vaig respondre...i vaig reivindicar que també parlessin en català !. Al 2ºn.responsable també l’hi vaig parlar i em va dir: be, perquè no ?, be que es podria ballar algunes sardanes, en algun moment durant el dia, amb tot va dir-me que la crida de participació ciutadana va ésser feta per tothom que volgués participar, i no s’hi va presentar ningú de grups significativament catalans. Vaig dir que per un proper any jo mateixa em cuidaria d’animar als grups mes catalanistes, si mes no de la nostra població. També em va dir que els catalans (o els Pierencs) al llarg de tot l’any tenim diverses festes que ho son TOTALMENT catalanes, i les altres nacionalitats, no !. Raó tenia, i a tot plegat jo l’hi veig ara una altra lectura: el que te importància, es VEURE i REVINDICAR, la DIVERSITAT, conèixer-nos i respectar-nos TOTS, per tant em d’estar TOTS a TOT, a vegades molt significativament i d’altres com un mes. Acceptant-nos i col·laborant plegats !. Que això també ho he viscut, segons qui “monta”, segons qui organitza, segons qui ho fa, molts “teniu” (que jo no el tinc !), el “vici” de no importar-vos gens, i passar de tot.
I això no ho fem només els catalans...ho fan els castellans, els de dreta, els d’esquerra, els rics, els pobres, els peruans, els marroquins, els mestres, els paletes, els que mengen truita i el “Pato Donal”. I que ningú ens digui res, perquè queda molt clar que tenim “cua de palla” i llarga !, i el demés son “pamplines” que hauríem d’anar canviant...de xip ! baixà...ja d’una vegada per totes, amics !

diumenge, de juny 15, 2008

escriure poesia ? vocalitzar ?


ho he escrit per el seu ordre, en el cas del que voldria ésser (jo) una bona poetessa...porto una quantitat important, i m’en falten molts...i espero poder anar a molts d’altres !: recitals, lectures...sentin a altres poetesses i poetes que he conegut, admirat, rebutjat, llegit, entès, imitat, i el etc. mes llarg, d’aquesta pagina !
alguns poetes/poetesses son bonisims, en les seves lletres. Comuniquen, expressen, neguitegen, et fan sentir, però...quan es posen davant del públic...perden !. La comunicació no es fluida, no presenten les seves creacions, no es fan simpàtics, t’avorreixes, la gent acaba dient la frase típica: a mi la poesia...!. Alguns ho saben...i no s’arrisquen, busquen una altre persona amb una bona dicció, una vocalització impecable, una simpatia arrolladora. Hi tot queda perfecte...arrodonit !, i ens arriben a conmocionar, a neguitejar, a fer sentir, el “tandem” !.
Els poetes/poetesses, que son bons escrivint –jo els hi recomanaria que no deixin de fer-ho !- podrien escriure molt !, intensament-sempre, i tenir bons lectors i lectores (persona que llegeix un escrit, un poema, interiorment o en veu alta (i molt alta), amb el to que necessita de cara un públic, en grans sales, donant-li “l’’enfasis”, l’emoció, bons recitadors o recitadores (persona, que s’aprèn el text de memòria i el “declama” davant nostre...molt mes mèrit que el lector o lectora ! amb el paper escrit davant seu !).
Jo em sento capaç de fer dues d’aquestes coses be: escriure i llegir íntimament o per molta gent !, no m’ha calgut “estudiar” però, si practicar, aprendre a donar el to, marcar les paraules i el ritme corresponent a cadascuna, cridar..., en el meu cas una cosa innata, que sembla que no es compra ni es ven. M’agradava ja de petita, llegir en veu alta a l’escola, vocalitzar, llegir redaccions, (cosa que fèiem com una assignatura mes a classe). Jo no se si conseguiré els meu objectiu, de fer lectures poètiques arreu... A vegades penso que si, i d’altres penso que no !. Però, vull veure i sentir a TOTS i fer-me sentir, també.
Per tan només vull aclarir, que jo soc una: “lectora de poesia”, de la dels altres o de la meva. I vocalitzar, cridar i saber modular, es lo que “exigeixo” a la gent que vull escoltar i que m’escoltin.

amor


L’amor esta en vosaltres.

En estat natural,
en conciliació pura,
en demà,
en vistes a la llunyania.

En l’espera plaent
En retrobar-se quan s’espera.

Amor
La paraula dels cinc sentits a la gola.

estimar

sentiment com aquest, no n’hi ha d’altre.

estimar
ens fa millor persones
i aprenem a donar-nos a l’altre.

estimar
son guspires als ulls,
es, somriure fresc,
es una anhelada d’aire…
que ens esborrona de cos,
i ens insufla noves forces per viure.

estimar,
es l’estat d’ànim
que esta en tu i en mi
que bressola els instants solitaris.

estimar
ens porta a celebracions, a homenatges,
a vides paral·leles, i a orgasmes totalment racionals.

tot tan natural com nosaltres.

com tu o jo.
expressió del sentiment mes pur,
porta oberta a les emocions intenses.

estimar
Connotació d’acords que no s’acaba.

diumenge, de juny 01, 2008

ser poesia

ser poesia, es ser jo...o tu...o qualsevol altre
amb la carrega de plaer i de mancances que a cadascú escau...
i el que no aguanta tem !

ser poesia,es com un tall al cor i a l'anima.
ser poesia, es obrir-se en canal per sortir al vent.

per això em arribat.

i un cop donats: som vulnerables, irònics, inconscients, romàntics,
i el que potser os agrada avui de mi...
ben aviat, os cansaria a la taula ?

26-4-2008

temptació



quan cel enllà, brama el sol del mati...

quan vindràs, en l'enyor i en la temença ?.


quan de temps que passa i passarà...?

i entremig de les sibines, m'he fet dona !

interrogants a tot conforten i fan la vida.

passant els fulls d'un gran diari

trobo un espai desconegut

que no entra en els projectes.


i soc d'enlloc -granota xerraire-que es decep,

i a poc a poc...potser agonitza !


26-4-2008