atenció

(al sopar d'entrega de premis del XXXII Concurs de Teatre del 2007, vam tenir com a actrius convidades les qui interpreten a la sèrie de TV3 / Ventdelpla, els papers de Isona i Carme)

m’agradaria dir i “convidar” a tots els que tinguin afecció a fer teatre amateur..A Piera, a la tardor hi ha un interessant

XXXIII Concurs de Teatre, per no professionals i que espera la vostra representació...perquè no consulteu les basses que trobareu a la pagina web municipal (que al costat teniu el link o enllaç), i ens veniu a oferir la vostra proposta ?, em molt de gust m’agradarà saludar-vos !!!!

entusiasme

des de l’entusiasme
la pell s’hem fa esgarrifances.
Tremola el meu pols
I em va baldera la roba que porto,
Tot es volàtil i tot es previsible.
Somien els meus ulls inquiets
tot allò que potser finalment quedarà somni.

Entusiasmar-se es espera...
Entusiasmar-se es esguard, paciència, il·lusió, melangia, enyor,

L’entusiasme no es subtil,
no es rancorós, no es previsible.

Espero que aquesta vida meva,
sigui entusiasme fins a la fi.

accident

Soc un accident en la teva vida.
No soc una bona adquisició que as fet en el dia de compra, a la plaça !.
Mes aviat resulta...que accidentalment un dia vam coincidir
entre un munt de gent que ens trobàvem...marxa !, festa !.
Des de llavors i desprès,
ja et sembla que no t’has pogut desempallegar de mi...!

Et veus obligada a saludar-me, a convidar-me, oi ?
mentrestant mires per sobre de la meva espatlla mes enllà, mes enllà...

Soc una espectadora de la teva reacció...
em fascina veure’t fen-te l’innocent:
semblant espontània, fresca i pura.

Potser, no ets tant diferent de com tu em vols veure a mi...
potser, tu ets el que creus que soc jo !

Aprofitada ! qui ?

Es el dia de la meva pregunta, sense la teva resposta...
L’accident d’haver-nos conegut, queda i ens recorda,
que potser ens passarà de llarc l’oportunitat. I no serem amigues.

(part del llarc mural del camp de Futbol del Piera...)
i jo hi afegeixo....

“no vulguis que els altres siguin com tu,

perquè no ho aconseguiràs”
es la frase del meu si no...per la vida !. Es diu que el que dona massa, desprès rep lo que els altres volen donar...i sembla que uns i altres no acabem mai de posar-nos d’acord !. Hi ha dies que me ho repeteixo TOT el DIA, per quedar en pau amb la humanitat, i no semblar “víctima” com em diuen...si alguna cosa dic !,

bon dia tingueu-ho !

CerkalFestival2008

dijous 31 de juliol i divendres, dissabte i diumenge: 1, 2 i 3 d’agost, mentrestant Piera dormia, i a partir de les hores que el sol ja comença a enfosquir-se CerkalFestival2008, estava despert. Carrers que ara ja son buits bullien d’art i de festa.
Gent vinguda d’arreu: ciutats, pobles i fins i tot països, em “pintes” personals: exuberants, provocadores, amb personalitat e identitats pròpies, amb les seves pertinences artístiques: músics i actors (que majoritàriament han dormit en cases particulars) i que ens van oferir el seu bon fer, o per fer acampada a la Font del Rossinyol, molts d’els qui van venir a escoltar i mirar. I forces de tots plegats (sobretot els qui han portat el pes organitzatiu) passant moltes d’aquestes hores nocturnes, (volen i per força, uns i altres) sense dormir gaire.
Cultura, art, supervivència..., perquè no ?. Joves i no tant que viuen nòmadament oferint els espectacles i musiques intensos i novedosos, que reflexen els sentit d’aquest mon, que a tota hora esta en crisis de valors, i que intenten trobar, mostrar i revolucionar les emocions contingudes que a tots plegats ens han de donar la vida. Un món de sensibilitats, que moltes vegades amaguem i que ha sobreviscut al damunt de cada nota, cada gest, cada nova actuació. Que de tant nou ho ha estat també per tots els que al seu voltant ens em deixat emportar per la seva màgia, la comunicació, l’enyor, la tristesa, la melangia, l’esperança. Una meravellosa i total oferta artística.
Piera ha deixat per uns dies d’ésser poble i s’ha convertit en capital. Les mentalitats obertes així ho em entès i ens em deixat emportar per les imatges inèdites que aquí s’han pogut veure. Els temps i els anys canvien, i amb educació, respecte, organització, maneres i ganes podem tenir un lloc dins de la eufòria i el privilegi. Energia positiva que ens farà tornar a ésser poble cada demà des de avui, i esperar amb il·lusió una nova edició d’aquest festival que no voldrem que decaigui. Disfrutarán els mes grans i també els mes petits, senyores i senyors... l’espectacle es obert !, la vila vull !,
la vida continua ! i demà esta expectant. No deixem que l’esperança mori, mai !

vaixell pirata

En Miquel es un “noiet” de La Fortesa (barri del nostre poble: Piera), que te 4 anys i com podeu veure una imaginació desbordant...!, volia un submarí i s’en va fer un a mida. Va viatjar i navegar dins d’ell uns mesos...per el mar de la seva imaginació realitzant ves a saber quins seus somnis !. Desprès va dir als seus pares que volia un vaixell pirata per jugar amb ell, i com els pares li van dir que per el seu sant, bones notes, aniversari, etc... (tal com fem els pares), va decidir fer-se’l ! de materials reciclats ja veieu, recollint tot el que trobava, i aquí teniu el resultat. Un visca a l’imaginatiu Miquel....!!!!!!!!!!!!!!!!!!La mare diu que va gastar molt cel-lo !!!!!!!