Mare

(la mare, servin-nos les faves a muntanya...)

Sense tu…no existiria jo.
Ja veus, si n’ets d’important en les nostres vides !

I en les vides d’els que no s’en recorden…

-i a tu no te ho semblava !-

finalment, – i aixo ja es vell !-
resultarà: que el tu i el jo –i en tothom- fa tàndem en la corrua de la vida plena.
I encara tenim la debilitat d’oblidar-ho !

Es l’únic servei, l’únic record que podem fer a la pàtria: “mes xica”, i l’oblidem !
Ni catalanismes, ni feminismes. Ni del Barça.
Respecte al viure. Record per la mare.

Al teu servei, estan els noms que t’identifiquen. Exclusius en mi...
I el darrer de tot i -només de tu-
-mentre jo ho pugui decidir- estarà el teu cognom, mare !

8 de març 2009

Carles Riba, poeta

Dimarts passat vam fer la lectura de poemes en recordança del 50 aniversari de la seva mort. Va ésser un acte simpàtic i emotiu. Desprès vam llegir els nostres propis poemes que van ésser del gust del públic que omplia la sala. A la foto: Juan Muñoz Martínez (que va fer els petits i grans entreactes amb el so: fantàstic ! i el seu bon fer a la guitarra ), Nil Boada Ferrer, Margarita Alejando Bello i jo mateixa.

be de cara

La vida, entra i surt per la porta.
Era això.

Mati d’hospital.
Ens creuem amb una partera novella atemorida,
prop, d'una vida ja mancada de color que s’esgota.

I em tot, el dia creix. Cada mati -sortida del sol-
i nosaltres de camí...,
mirant al nostre voltant,
encuriosits per tot, pendents de que.

Som petits passadissos per dreceres,
sumant anys i segles sempre de nou.
Engreixant xifres estadístiques, passant fulls de calendari.
Avancen les tecnologies...les histories humanes,
Morirem en nous futurs.

Demà es una utopia, i per l’utopia hi ha demà.

Som només el que em sembrat,
i ens acompanyen els records.

Amb el vent tot es desdibuixa.
I el millor de tot es viure amb intensitat, el que vingui.


23 març 2009

poesia, xarxa i Vilafranca !

ei, benvolguts
tal com os vaig anunciar, dissabte vaig participar a la trobada de poetes de Vilafranca, molt interessant i de qualitat !. Os poso aquí a sota el bloc on s’explica tot plegat, i on situant-vos sobre el nom de cada poetessa/poeta, podeu anar als seus blocs directament: http://poemsblogs.blogspot.com
os recomano que n’aneu fent tastets !!!. Es una iniciativa que te projecte de repetició, espero que tan amb els que escrivim poesia, com amb els que volem escoltar-ne, ens hi puguem veure de nou o retrovar-nos'hi, allà o a qualsevol altra indret !. Un visca per les persones que s'animen a organitzar actes i un altre per el dia de la poesia ! (que tambe ens podem fer nostre, cada dia...)

“l'altre crònica” del sopar anyal de les dones de la nostra comarca.

El Pacu ha estat contractat -per unes hores- aquesta nit, -en el nou aprenentatge de feina alternativa-, per servir la taula del nombrós grup de dones de la comarca que fan el seu sopar anual, motivat per el dia de la dona. Hi a 50 dones en aquest espai ampli i on cap el final i després del sopar hi haurà un espectacle/taller de Hollywood. En Pacu i l'Agnès serveixen les taules. Hi ha un total desordre, en l'ordre i control del repartiment dels plats centrals d'acompanyament/pica pica, que inicia el sopar. El menú consisteix en un pica pica divers per tothom, embotits, pa amb tomàquet, pastis i cafè o herbes.
De primer i entremig (de cada 6 dones) de la taula, serveixen unes amanides, ensaladilla i olives. Ningú s'atreveix a menjar-ne a falta de plats individuals on poder-se'n posar una ració. Molt mes tard arriben els plats que sembla que venen directament del renta plats i en la forma de servir-los i de retirar-los s'endevina que els van renta'n i re utilitzant. Després han portat plats centrals de calamars que aquí han tocat a dos per persona, i a una part de la taula ja no en tenen. An portat uns popets en suc i no tenim pa per sucar-hi. Han dut patates braves i sempre les distribuïen al mateix sector de taula, fins que em dit que nosaltres no en teníem i ens en han deixat un vol. Després an portat croquetes i en alçar la veu aplaudint el cambrer ens ha deixat les primeres que a dut al nostre sector, -m'entres que les que havien tingut de primer les braves, reclamen que no en tenen-. Llavors an tornat a portar varis vols de patates braves i ja ningú en volia.
Quant començaven a recollir els plats del fantasma/pica pica, ens han dit que no recollien els individuals perquè ara venia el pa amb tomàquet i embotits.
Llavors an portat uns plats individuals d'embotit amb 10 talls, un o dos de cada especie, i grans bandeja s repartides per les taules amb el pa ben sucat. L'embotit ja a ningú l'hi venia de gust. Algunes em fet l'esforç i d'altres se'l han emportat cap a casa. El pa a quedat tot.
Tot plegat -això si- regat amb el somriure i convidada del Pacu, a veure força vi...
Ha tocat el torn del pastis...que estaba bonissim !!. La Carla ha tornat a perdre una arrecada i el poniol m'el he begut abans de marxar rapidament, barrejat amb aigua freda (perqué esta mol calen) en una copa gran de les que s'utilitzen per pendre despres del café amb wiski.

poesia i poesia..

arriben els mesos o dies en que forces poetes/poetesses ens veiem requerits, buscats, demanats... per escriure noves idees i llegir-les en veu alta i a qualsevol lloc. Es d’agrair que “siguem necessaris”, encara que discrepo de que només sigui ara. Poesia “es” cada dia !, com qualsevol altre disciplina artística !, i els conreadors/treballadors, de la poesia que som nosaltres, ens agrada treballar amb ella sempre !, perquè som uns enamorats de les paraules, de les sensibilitats, dels silencis que no diuen, de les emocions !...Al gra !: per tots els que m’estimeu -tal com em vau dir en felicitar-me, en el meu primer recital, l’any 1981- i es el record que tinc per vosaltres sempre que os vull anomenar i tenir presents.
El proper dissabte 21 de març, participo en una trobada de poetes que també tenen blocs a la xarxa com jo mateixa. Serà a la Sala d’actes de l’Escorxador, de Vilafranca del Penedès. Hi haurà unes sessions matinals de 11 a 13 h i unes altres de tarda de 18 a 19,30 h. M’agradaria molt retrobar vells i nous amics, que tingueu-ho ganes de venir-hi !. La llista de poetes/poetesses es llarga: Violant de Bru (que també recitarà poemes de Lluís Calvo i Xavier Farré), Alegria de la Huerta, Gloria Fandos Gracia, Anna Hernández Turné, Joan Ubach, Sandra Domínguez Roig, Josepa Ribera Vallès, Jesús Tibau, Júlia Costa Coderch, Isabel Barriel, Jordi Llavina, Santi Borrell, Ricard Garcia, David Madueño, Carlos Danoz, Emma Piqué, David Figueres, Jorge Brotons, Lluís Subirana, Francesc Puigcarbó i Teresa Bosch, i pot ésser una diada molt interessant i especial. Per qualsevol altra informació podeu consultar el bloc: poems&blogs: poetes a la xarxa
També el dia 24 de març, a la biblioteca de Piera, junt amb els poetes/poetesses residents a Piera: Margarita Alejandro, Nil Boada, Gemma Castillo, MªCarme Llamas, Josep Montmany, Carmen Rodríguez i jo mateixa, oferirem un tast de poesia que serà en homenatge a Carles Riba en el 50e. Aniversari de la seva mort. Serà a les 19 h. desprès en una segona part hi haurà una altra lectura dels nostres propis poemes !
M’agradarà molt retrovar-vos !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quan trobo un home “guapo” m’el quedo...

“S’apalanca” en el meu pensament.
S’asseu a la butaca de preferència.
El porto agafat del braç,
L’acarono amb els ulls i la mirada.

L’home “guapo” no te rival ni frontera.
Els meus ulls en mengen, i brilla diamant intens.

El seu cap es un remolí.
La seva boca una resposta.
El seu somriure llavis dolços de mel...

Quant trobo un home “guapo” m’el quedo.

Ell vol marxar...
I jo l’hi he posat una xarxa !.


11-3-2009

canvi de vida

l’home s’ha irritat. No, el colon no hi te res a veure.
Ha estat l’humor o el deshumor propi i el tracte rebut per la metgessa del CAP del poble. Disgustat s’ha trasladat al poble veí i a demanar una segona opinió. Desprès, mes tard –ja a casa- s’ha recordat de la pistola que es va trobar fa 20 anys quan feia el taxi a Barcelona. Llavors la va guardar sense saber si mai,,,o perquè serviria. Ara ho sap. Ja te 74 anys, i viu retirat al seu poble de Múrcia, on fa dies que es planteja un canvi de vida. Potser, ha arribat l’ocasió !, te una obsessió ara...una idea li ronda pel cap, - cívicament no seria justa. I qui hi pensa ara, en civismes ?- agafa la pistola...encara esta carregada. Torna al CAP amb l’arma. Hi troba la metgessa que l’ha atès abans i el conductor de l’ambulància. No els hi diu ni una paraula...apunta i la pròpia ràbia li surt de dins quan apreta el gatell. Tira a matar...o a lo que surti, cau la metgessa...corre el conductor. La metgessa sembla mal ferida, tot son crits i corredisses !
Hi haurà un judici i l’home d’acord amb les lleis: farà un canvi de vida. Segurament.

VULL !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vull aprendre a fer anar el meu bloc i la meva pagina web, vull incorporar les adreces de les pagines, que m’agradaria dir-vos que son bones i també les coneguem-ho !, vull afegir fotografies i paraules que jo pugui fer de diferents mides mes petites i mes grans, vull incorporar-hi els llibres que he publicat “”sencers” perquè els conegue-ho tots !, vull parlar de cinema amb una pagina a part !, vull afegir vídeos del Yotube o d’altres !, vull tenir un bloc i una pagina web. MOLT ACTIUS !, no trobo qui m’en ensenyi...cursets assequibles !, llocs de la nostra comarca propers on anar a aprendre !. TINGUEU-ho PIETAT DE MI...ALGU, i si mes no...doneu-me pistes !!!!!. gracies ????

DONES (en el nostre dia, d’aquest any)

El meu destí fou determinant en ésser concebuda.
El sexe...i només sexe, va determinar el meu futur.

Créixer, prendre posició, agafar contactes,
tenir amistats...de quin sexe ha d’ésser ?

Tabús, negacions, classe, acceptació,
Lleugeresa, penediment...
Això si que marca !

Dona. Bandera al vent. Paraules sinceres.
Llibertat de moviments. Llibertat de fer sexe i de tenir sexe, amb qui...

Dona. Persona. Noblesa. Sinceritat.
No crec en res mes, ni que s’haguí de demostrar-ho !.
No m’importa defensar el que crec.
No m’importa respectar les opinions alienes.

Només vull ésser.
Segurament..., només aconseguiré ésser, un lleu trepitg sobre la sorra.

I no m’importarà res mes...
si amb això defenso l’integritat, l’esperança i un demà.

8 de marc 2009

esperit lliure/model de vida

(el meu petit homenatge, a “l’actor de fama” mes sincer i honest que he conegut mai)
son tants que es miren el melic...i no l’hi arriben ni a la sola de la sabata !
--------------------------------------

néixer i morir amb ell...néixer, viure i morir sense perdre...forces...en el camí
sense deixar d’ésser com vols...com vull, el triat model de vida !.

Aquesta cosa difícil per la que lluitem -alguns-, els escollits,
els incombustibles, els disconformes. I que ens ha de portar a la tomba.
Com a tu: Pepe Rubianes Alegret.
Nom complert d’els teus ulls murris i l’alegria encomanadissa
El que ens rebia satisfet, tractant-nos d’amics, deixant-se fer bromes i fotos.
Sempre senzill, amic dels amics, noble en la seva pròpia, divulgada i experta ironia.

L’esperit lliure que quedarà de tu...
Vagaregant, vac.cilant en el record dels cors, ens fa un somriure burleta.
Benvingut de nou. Estàs per sempre, entre nosaltres !.

ara es...Instants

(poema que vaig escriure passejant “dins” del mar Mediterrani Eivissenc)

Ja camino
per la lenta pau dels meus silencis
i les meves emocions amanyagades de mar,
i el brunyir dels motors, que a visitar-les porta.

Esqueixos de moments que potser mai podran ésser.
Rodejats d’hores que no son ni estan
de cap esdeveniment humà que les acoloreixi.

Roig tot
del color de la terra que sagna.
Blau el cel i el mar en franca complaença.

Jo que soc tan res !
I aquests instants preciosos...
Regats de llargs records,
que he de guardar entre els mes entranyables.

Es Vera / 18 de febrer 2009

he tornat...

em tornar d’Eivissa. Em estat allà des de el dia 13 al 20 de febrer. No hi havíem anat mai, i a sigut bonic de conèixer. De tota manera ara es un altre mon...tranquil•litat d’hivern, poca gent !.
Eivissa te mes de 50 “cales” amb noms Eivissencs molt variats, de les quals vam tenir ocasió de visitar-ne una trentena. Vam visitar la capital de l’Illa i d’altres, vam fer ruta per dins del mar, vam estar a Formentera i vam degustar productes típics. Ens va decebre l’aridesa, deixadesa, i el poc cultiu que conreen. Tot molt tancat i abandonat en aquest temps, fins i tot els punts d’interès a visitar i que no tenen que veure amb el sol i platja. El mes descoratjador de tot per mi, es el poc respecte que tenen (al menys de cara al turisme) a les seves tradicions i llengua. Tal i com ens va passar a l’estada que vam fer per Nadal a Mallorca !, ningú et parla en català, i un sopar que van dir que era d’unes noces Eivissenques, només ho va ésser en la vestimenta, menjar i ball. Però, hi va mancar la cerimònia especial (si es que en tenen alguna) i repeteixo la llengua, perquè la pròpia presentadora tot ens ho explicava en un perfecte castellà. I em consta sense cap dubte que la majoria dels presents érem valencians i catalans !.