en cru

ja que m'hi torno a posar...amigues i amics!!
estrenem la nova TEMPORADA bloquera amb el meu 1er. llibre...per tots els que des de tant de temps me ho porteu demanant, aquí el teniu!! , a veure que hi trobeu...o si disfrute-ho...o si us faig pensar...

ENDAVAAAAAAAANNNTTTTTTTTTTT!!!!!!!!

Luis Pastor - Cantautor

Jordi Barre - Tant com me quedarà

escolteu amb atenció i puseu-hi l'emoció intensa que necessitem per estimar, cuidar i viure a la nostra terra.

aquest mes tenim a Piera, tots els caps de setmana ocupats amb el Correllengua2013.
aquest cap de setmana "TOCA" teatre...i perquè no? l'obra és diu ONZE DE SETEMBRE. Sera diumenge dia 27 a les 19 h. al Teatre Foment.
Tenim el grup Eramprunyà de Gavà, que ens la presenta...i per el que m'han dit ens ho passarem molt be! i haurem de treballar també...
ja es hora...catalans, independentistes, afeccionats a l'art i al teatre!
ja es hora...posem-nos a treballar!!

de moment...potser, farem una reflexió que no ens deixara indiferents?
us hi animeu? anem al repte!

AVORRIM ANDREU RIFÉ - VIDEOCLIP OFICIAL

Correllengua a Piera, 5 d'octubre 2013

dissabte dia 5, a Piera s’han iniciat el actes del correllengua2013, amb una cantada de la coral "poble que canta", lectura de poemes, falcons, baixada de torxes, lectura del manifest, botifarrada i encesa d’una petita-gran estelada. Va ser molt bonic i emotiu. Els actes continuaran el proper 19, 27 i 31 d’octubre.

vaig llegir 2 poemes meus :

el meu país petit 

Abans de que fóssim un poble, ja érem poble. 

Els pobles neixen de persones afins,

pensant coses comuns. I formen pobles units.

Com el nostre país. 

Catalans des de segles

marxant del braç de l’historia.

L’historia del poble amb memòria.

La que va ser, i no...no ens va ser explicada!.

La que ha estat, i no es admesa.

La que esperem que sigui nostre ja. Ara. 

Giravoltada de gestes glorioses,

I d’homes i dones que estimen.

Llengua, sentiments, cultura, tradició...

Dades idèntìtaries pròpies. 

Desig que ens passa per davant i s’encalla.

S’estavella contra l’absurd i la prepotència. 

S’abraonen masses,

i fem camins pregons, amb paranys diversos.

Guardians de tots aquests moments,

i de d’absurda realitat que ens neguiteja.

Ens sentim aprop i lluny. 

Poetes, politics, pensadors,

Atletes, musics, pagesos i benestants.

Mestresses de casa, comadrones i bugaderes.

Mestres, pintors i fusters.

Oficis per el benefici de la terra estimada.

Volem somiar amb els ulls oberts.

Volem riure i cridar.

Homes i dones lliures,

ens manifestem i reclamem...

-amb to ferm i amb alegria-.

Tenim raons de pes per animar-nos. 

Homes i dones,

Convivint amb altres llengües,

altres pensaments, altres finalitats de vida. 

Això és el que volem ser.

Sense pressa. Però, amb urgència.

Sense defallir i sense perdre interès. 

Una realitat que necessitem.

Una joia per la vida.

Un futur sense amenaces, i tot, tot nostre.

 

sempre-ara, Catalunya! 

Catalunya,

som nosaltres: germans/germanes!. 

Germans/germanes, per estimar-la.

Germans/germanes, per respectar-la.

Germans/germanes, per defensar-la. 

Amb la nostra alegria.

Amb el nostre crit.

Amb ganes d’estar junts.

Amb l’esperit obert, a ser! 

Catalunya. Germans/germanes! 

I ho hem de fer possible.

I hem de cridar ben fort. 

Democràcia, dret a decidir.

Catalunya es una festa,

homes i dones il·lusionats

i agafats de les mans la fem. 

Avui es el dia en que el nostre poble

Torna a demanar la seva independència. 

I sentim...de cor!.

Orelles sordes també ens hauran de sentir. 

I ens hauran d’escoltar…

Ens hauran d’escoltar!

  

i 2 fragments del poema "la pell de brau" (1960) de Salvador Espriu i Castelló, de total actualitat i vigència a la nostra Catalunya actual. Poeta del que enguany se’n commemora el centenari de naixement: 1913-1985.

1960 -  la pell de brau

(fragment 38)

No convé que diguem el nom 


del qui ens pensa enllà de la nostra por. 


Si topem a les palpentes 


amb aquest estrany cec, 


on sinó en el buit i en el no-res 


fonamentarem la nostra vida? 


Provarem d’alçar en la sorra 


el palau perillós dels nostres somnis 


i aprendrem aquesta lliçó humil 


al llarg de tot el temps del cansament, 


car sols així som lliures de combatre 


per l’ultima victòria damunt l’esglai. 

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser 


si no són lliures. 


Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser 


si no som lliures. 


I cridi la veu de tot el poble: "Amén."     


 
 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  (fragment 46)

A vegades és necessari i forçós 


que un home mori per un poble, 


però mai no ha de morir tot un poble 


per un home sol: 


recorda sempre això, Sepharad. 



Fes que siguin segurs els ponts del diàleg 


i mira de comprendre i estimar 


les raons i les parles diverses dels teus fills. 


Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats 


i l’aire passi com una estesa mà 


suau i molt benigna damunt els amples camps. 


Que Sepharad visqui eternament 


en l’ordre i en la pau, en el treball,


en la difícil i merescuda 


llibertat. 
 
Salvador Espriu i Castelló                       1913-1985
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

La murga - Montserrat Costas

ahir vaig anar a la darrera presentació de llibre de la poetessa Montserrat Costas.
La murga, és un incisiu llibre de poesia, amb breus poemes que et fan pensar i repensar diversitat de coses.
 I també a traves de la breu lectura-introducció, que l’autora ens en va fer, als qui érem presents.
 Amb la seva expressivitat, murrieria, enginy i força.
De resultes del títol  i del que a mi em fa pensar n’ha sortit aquest poema,
que evidentment l’hi dedico amb molt de gust!



murga

Poetes hi ha fent la murga. 

Gent de peu i en conflictes mundans.

Homes i dones que s’odien i no s’estimen.

 La murga que es viva.

Que es renova constantment,

que m’apressa amb un somriure,

que em fa expressar-me,

i em fa sentir…en un neguit. 

Que em dona veu i vot, de desvalguda.

Que em porta al conflicte i a la pauta. 

Que em fa cridar de boca.

I em dona pensaments desbocats,

crea suspicàcies,

genera anticossos,

I m’abraona als vots del impossible. 

Murga

que em treu el son,

que em lleva dora, dora...

i embruta papers blancs,

on les paraules s’inscriuen, desbocades.

 

Murga que m’ha portat fins aquí.

Murga que demana canvi, repte. 

Murga traïdora que fa comptes.

I ens deixa en un 2 x 3... per resoldre.