en quin punt soc jo, o soc d'altres ? en quin lloc queda el que penso, escric i dic sincerament ? com prens el que dono sense fingiments ? t’amoïna que parli clar ? si algú poques acceptar, entendre... i poguéssim raonar objectius, sense fer-nos mal i tenint capacitat d'escoltar, de respondre sense agressivitat, i de fer-nos entendre...que feliç que seria !
diumenge, de setembre 25, 2011
poema...
del ser...
Aguda i simpàtica
i que tot surti per la boca… de menjar, mastegar i empassar.
Brams d’ases no arriben al cel. Ni enlloc.
Paraules grolleres, altisonants i dures, passen de llarg,
de les manifestacions... democràtiques?
estimar. Es un bon mètode.
Però, -vet aquí- que se'n necessiten d’altres.
Si nomes estimes,
se't passejaran per la vorera,
I per la porta del darrera de casa.
Papallones silencioses, es revolten.
L’infinit, té un destí de cel blau
I unes preguntes, entremig de silencis. I hi ha pautes.
Treballar el cos a cos es el que falta,
es inquietant, es dur. Ens costa impossibles!
Prat abonat i verd, son totes les nostres sensacions,
musica, i molts altres conceptes que voldríem sentir-nos nostres.
Estem a la filera...
Gravats a la pared, objectius, i necessitats orgàniques.
Si... no en tens?, quina punyeta nosa as vingut a fer?.
! si passes de tot... re-solte-ho rapit, desapareix, fes-te fonedissa,
No mengis. No caguis, no opinis, no desitgis, no esperis.
Ho acabarà tot... tenies o no tenies pressa?
Si et quedes aquí... posa els peus a terra!,
Sua una idea i la samarreta.
Veuràs com al final, acabaràs rient,
seràs feliç i potser... et sentiràs plena!.
Viu el cos, viu els sentits.
Problemes cada hora.
Entusiasme, per viure!.
25-9-2011
feia dies que no os "plantava" un poema. Ja tocava!, aquí el teniu, avui estic super, super!!, pletòrica!.
dissabte, de setembre 03, 2011
bonic de debó...
que la nostra senyera
no es un drap mal posat.
es un sentiment que portem,
els catalans,dins del cor enganchat.
Llorens Marin Rosales
un petit verset, ple de sentiment, gracies Llorenç per deixar que el publiqui, en nom teu!
no es un drap mal posat.
es un sentiment que portem,
els catalans,dins del cor enganchat.
Llorens Marin Rosales
un petit verset, ple de sentiment, gracies Llorenç per deixar que el publiqui, en nom teu!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)