biblioteca Piera, 19 de març 2010

Tv3, matins ...

falta 1 dia...

per la lectura poética...ara, marxem cap a Tv3 !

amb la C

“collage”
Intringulis de desitjos.
Trencarem les aigües
I començarà el contracorrent.

Conquesta de grandeses...
honorífiques.

-----------------
será...així com anirà ? MOLTA MERDA !!!!!!!!!!!

falten 4 dies…

...per la meva lectura poetica del divendres 19. Per fer boca...! mes frases d'el meu alfabet roig:

Amb la A:

ARRIBEM UN DIA DESPULLATS
I MARXEM VESTITS D’ANGÚNIES
PORS I MALSONS
QUE FINALMENT ENS ABANDONEN

Amb la B:

BUFADES DE VENT MALIGNE
LLAMBREGADES D’OPTIMISME





La Giralda
-de Sevilla, evidentment !-

falten 5 dies...

Cenovia Camprubí –dona del poeta: Juan Ramon Jiménez – Palos de la Frontera (Huelva)

aquests dies que com “us trobeu”, us bombardejo amb l’informació/publicitat de la meva lectura poètica del dia 19, em passen dues coses: Uns quants rebeu el meu correu fins a 5 vegades o mes (jo mateixa també) i es perquè de primer ens tenim els uns a els altres apuntats e.mails com a forma de comunicació privada, i a mes estem subscrits a uns quants grups socials que també ens ho reenvien. Paciència “xavaletes i xavalets” !, jo m’els miro tots, ràpid !...i aviam si tots diuen el mateix...desprès doncs m’en quedo un i borró la resta. Però, això ja ho savie-ho oi ?, doncs au ! a posar-ho a la practica !.

TV3

poema a la dona marinera. Palos de la Frontera (Huelva)


Dijous al mati vaig al programa matins del Cuní a Tv3, es a l'espai de poesia on m'he de trobar amb la Núria Feliu, i llegirem obra meva, em sembla que un poema, o potser dos...?, es entre les 11,30 i 12,30 h. D’aquí al Palau ?, ja m'agradaria !, Sobretot si potser...que l'ho que m’hagin de "donar", que sigui en vida..al menys morir tipa, i contenta, no ?

recordatori. Falta una setmana...

(jo també tinc imatges de la neu caiguda a Piera, dilluns: 8 de març)


per recordar-vos la lectura poètica del 19 de març...os aniré posant fotos boniques que encara em queden dels últims viatges i altres noves, que acompanyaran diverses frases del meu llibre: el meu alfabet roig/2002. I, perquè no ?, seguiré l’ordre del llibre. ...abecedari !!

"ALS MEUS VERSOS, ELS FAIG DIR EL QUE VULL, I M'ENLAIRO EN SENSACIONS PECADORES..."

"A VOLTES, SEMPRE...AMB EL MATEIX ENIGMA"

falta una setmana i un dia...

falta una setmana i un dia perquè fem aquesta lectura poètica. Aquí us poso l'informació. Cal dir, que esteu totes i tots convidats ?. Estaré contenta de veure-us si os decidiu a venir !

8 de març 2010

D’aquestes ultimes “escapades”, vaig trobar aquestes dues magnifiques escultures. Simples, atractives i de dones.

Per avui, en homenatge.

La primera una escultura: grasona, amb curves voluptuoses a Aracena, que com ja vaig dir els carrers son plens del seu Museu d’escultura a l’aire lliure des de l’any 1985, i el seu promotor va ésser José Noja Ortega,

i la segona a Mojacar, a l’entrada del poble hi ha aquesta dona a qui vaig dedicar el següent poema, una dona que arriba del camp a la ciutat a comprar, a festejar, a...

una dona...

gest senzill, coquetó i extremat d’una dona.

desitjosa de gaudir. pletòrica de llum.

delerosa d’emocions. constant en els canvis.

satisfeta de si.

arriba dels camins i es deslliga l’espardenya

al peu lentament s’amotlla la sabata.

Una dona...

belluga cos i robes airosament.

ballant somnis i alegries.

Espurnegen...ulls esperança !

------------------------------------------

CEL.LEBREM EL NOSTRE DIA !!!!!!!!! PER MOLTS ANYS, senyores...i...amigues... !!!!!!!!!!

digne o sense: comentari...?

Acostumo a anar amb papers a les mans. Publicitan els actes que ens es possible organitzar a l’Associació de Dones, la pel•lícula que projectem mensualment (ja fa 4 anys !), temes d’el grup de Medi Ambient: exposicions, xerrades, l’intercanvi mensual, també si trobo alguna cosa interessant per gent que conec..., i aquest dies porto a la ma uns petits retalls a on informo de la lectura poètica, que faré el proper 19 de març a la biblioteca de Piera, amb l’acompanyament musical del bon amic Paco Guirado.
L’altra dia dins d’un establiment comercial vaig trobar una persona coneguda...
diàleg:
jo: -tinc una cosa per tu-
resposta: un bitllet de 500 € ?
–l’hi vaig donar el paper amb l’informacio, i cansada de que cada vegada que faig aquest gest, molts em diguin el mateix, l’hi vaig respondre així: mira, els bitllets de 500 €, tots els necessitem per nosaltres materialment, però, jo t’ofereixo quelcom que no es paga amb diners: un somriure, un record, una alegria, un detall, la meva amistat...

l’altre va quedar tallat..., i va acabar dient-me ! –tens raó, gràcies !

sense comentari. Gracies per entendrem, a veure si ens...escoltem ? aceptem ?, millor tots plegats !

(el pesqui petit d'anunci...............................

lectura poètica

paraula i so

amb:
Josepa Ribera Vallès
http://josepariberavalles.blogspot.com/

acompanyament musical:
Paco Guirado


biblioteca Piera
19 de marc 2010
19,30 h

-----------------------------------------------

dos poemes

decepció

Decepció
es el nom de la cosa que em trenca el cor.
Potser...qualsevol…
moment, circumstancia, resposta, persona...
qualsevol.

Decepció
son alguns dels resultats rebuts,
entremig de la pila d’anys i misteris.

Decepció
arriba del braç de les benaurances,
de les esperes, dels silencis,
del cor gris, de l’enyorança...
Decepció
fa via per passadissos estrets.


Decepció...I remuntada !,
Viu aprop, i esta en mi.

Per això de vegades...
m’acompanya...encara que tu no t’en adonis !

treballo

Treballo la paraula.
Amb urgència i també sense urgència.
Em venen al cap sons antics i sons que s’han tornat hostils,
Que van inventar-se, qui ? els pares de tot ?.

Gu ! i posa: El Tricicle,
Grunx, grunx ! feia: Rubianes.
Sons de la boca...
qui en va fer el muntatge...
de l’envelat a cor obert, que posem per expressar-nos ?.

Paraules per fer-nos entendre.
La paraula i la llengua verbalitzada,
per tot i per estimar també.

Fer-nos entendre i fer-nos gaudir.
De persones...a persones...per persones !

Paraules que s’emporta el vent,
barrejades sempre amb esperances.

Paraules
que sempre ens fan sentir...el sublim !.


5-3-2010

papiroflexia

una manera de fer cistellets...
amb un paper doblegant-lo a mig camí entre un “cel-infern” i el barquet de paper, desprès uns talls corresponents.

Cadiz

També hi vam fer una escapada. Se l’hi diu la “tacita de plata” per la forma del seu terreny habitable rodejat per la Costa de l’Atlàntic. Hi vam trobar dos ficus gegants amb aquesta immensa soca i vam estar a la Torre Tavira on hi ha una “camara oscura”, que des de el seu observatori ens va passejar per tota la ciutat.

Mines Rio Tinto (Huelva)

Les "Minas de Riotinto" son visitades també.
Te una balconada sobre el tall de la muntanya, i des de on es poden admirar els seus magnífics colors. A que si ?

Aracena (Huelva)

Aracena
Es on comença el: "Parque Natural de Sierra de Aracena y Picos de Aroche", hi ha la "Gruta de las Maravillas". i els seus carrers hi ha el: "Museo de escultura al aire libre de Aracena (1985)". El seu promotor es José Noja Ortega(1938)pilot d'aviació i escultor.
Hi van viure els anglesos que tenien la propietat de les mines de Rio Tinto properes.
Un poble amb molt d’interès i bonic.

fotos: -dues escultures del carrer -barri angles

El Rocio (Huelva)

Segueixo amb el recorregut fotogràfic, per les "escapades" ultimes...
El Rocio:
-Vista general des de la carretera
-Santuari: El Rocio
-carreta turística

pallassa Pepa Plana

Cia. Pepa Plana
Presenta: Penèlope
Què fa una pallassa quan espera? I si aquesta pallassa és la Pepa Plana? I si mentre espera cus? I si a qui espera és al seu marit? I si el seu marit acaba de marxar per la porta? I si ha marxat per la porta per anar a la guerra? I si aquesta guerra és la de Troia?. Si aquesta guerra és la de Troia, el seu marit deu ser Ulisses i si el seu marit és Ulisses ella és Penèlope.
Oh, no! Penèlope és un símbol... Què?! Un símbol de què?! De fidelitat! Així que Pepa... Ai, perdó! Penèlope haurà de seguir esperant i esperant... I així fins que passin deu anys
més... I mentre espera, plora i s’enfada, enyora, i espera i es desespera... Tornarà o no tornarà?
Penèlope és la cinquena producció de la companyia i compta amb la direcció de la prestigiosa degana de les pallasses, l’australiana Nola Rae. L’espectacle gairebé s’estrena a Igualada, ja que fins ara només s’ha pogut veure a Saragossa i al Pallassòdrom de Vilaseca.
Pepa Plana crea la seva companyia amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensats per a un públic adult.
Fins al dia d’avui ha presentat De Pe a Pa, Giulietta, Hatzàrdia i L’atzar i ha participat en diverses fires i festivals d’arreu del país.
Direcció: Nola Rae
Ajudant de direcció: Aina Tur
Intèrpret: Pepa Plana
Assessorament màgia: Mag Lari
Música original: Lluís Cartes
Vestuari: Rosa Solé
Il·luminació: Jordi Llongueras
Atrezzo: Oriol Blanchar, Xavier Garcia i Víctor Niubó
Fotografia: Joan Sánchez
Producció: La Vaca Flaca
Amb la col·laboració especial de Joan Busquets
Durada: 60 minuts
Dissabte, dia 6 de març de 2010, a les 22 h
Preu amb venda anticipada: 9,5 €
Llegim?... llibreria: fins divendres 5 de març
Organitza. Teatre de l’Aurora i Dones d’Igualada

sopar de les dones de l'Anoia

SOPAR de les DONES DE L’ANOIA
12 de març 2010 - 21 h
lloc: CASAL DE JOVES I GRANS Plaça Mar i Cel, s/n – PIERA

amb acompanyament musical
preu: 15 €
reserves: Espai Entitats/Agustí T. 93 772 9370 de dilluns a divendres, de 17a 20 h.


data límit: 8 de març 2010

us hi esperem...a totes !

col•labora: Ajuntament de Piera

confèrencia i xerrada...

confèrencia
Veus de dones:
altres històries de Catalunya amb Isabel Gascón
Les vides d’un grup de dones, algunes conegudes i altres anònimes que ens presenten les seves veus i la seva mirada entorn al món que les envolta. Un recorregut, alternatiu i quotidià per la
història de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins al segle XX..
Isabel Gascón és llicenciada en Història per la UB i doctorada per la mateixa universitat.
Dur a terme tasques de divulgació tant a través de conferències com cursos o tallers.

Biblioteca de Piera
(Av. del Gall Mullat, 7) Dijous, 4 de març de 2010 - 19 h.
-----------------------
Xerrada
amb la psicòloga clínica i psicoterapeuta PILAR ARBÓS AIXALÁ

tema:
si jo estic be, tot rutlla !! -dona i salut-

8 de març 2010 - 19 h

lloc: CASAL DE JOVES I GRANS

us hi esperem...a totes !

col•labora: Ajuntament de Piera

dues pel•lícules i...

per rematar aquest cap de setmana “a tope” també hi ha cinema...
i la pallassa Pepa Plana (bonissima) al teatre de l’Aurora d’Igualada, divendres, dissabte i diumenge !, qui en dona mes...............!. Si os els apropeu veureu molt millor...els cartells que puc ajuntar-vos !!, os animeu ?

El Rocio (Huelva)

Les “marismes”.
El Rocio (Huelva).
Es així de bonic a qualsevol hora, i acull animals i dona serenor al paisatge i a les nostres mirades i cossos pensants.

reflexions en veu alta...

a mi em van jubilar als 43 anys. La societat del treball, o sigui: polítics, empresaris, etc. La mateixa que ara vol fer allargassar i jubilar a totes i tots als 67 anys, sense posar-hi cap medi perquè siguem benvolguts a les feines.
S’em va acabar un contracte laboral d’anys, i ja ningú no em va voler mai mes !. Els grapats de cursets i currículums que he fet, o els punts que s’obtenien treballant per l’administració, els 1ers. per reciclar-me, els 2ons. per oferir-me i els 3ers. per demostrar la feina ben feta, no m’han servit mai de res. Suposo que van passar per una selecció de personal ben impersonal i a on les meves dades...sobretot la xifra brillant, 43, 44, 45, i fins a 50 anys, van fer el seu i únic efecte, perquè el meu currículum passes a engroxar la paperera. Als 50 un empresari va voler coneixem, vam celebrar una entrevista personal. Em va trobar dues gràcies: les maneres i l’edat, en que concordàvem. Amb va demanar que comences a l’endemà. Un temps. Desprès els hi va fallar la feina. Reducció de plantilla. Aquí estic. Desprès ja potser per sempre, ha quedat aquesta sensació de no haver fet mai, el que desitjava ?. I ara resulta, que sense mes preàmbuls...em jubilaré als 67 anys ?