dissabte, de maig 31, 2008

agraïments


a l'Enric Casasses que em va fer costat i m'en fa des del pròleg/col.laboració al meu 1er. llibre "en cru", que vaig editar-me l'any 1999


al Celdoni Fonoll, de qui vaig aprendre l'art i la força de transmetre la meva poesia al públic. I a la Lloll, per ésser la dona sensible i sincera que aparenta.

posta de sol



es hora de posar-ne una!, SI.......! m'agrada tant!!!!!!!!

Carmel-la

Et vaig sentir dir que volies aconseguir la fita d'escriure articles al diari sobre dones, i veig que ho estàs aconseguint, un visca per tu ! gràcies Carmel-la Planell, dona seriosa que vols donar el paper que es mereixen a altres dones que han fet historia, i un reconeixement a totes.
He llegit l'ho escrit de l'Annelies o Anna Frank, Dolors Aleu, Mariana Pineda, Edith Piaf, Camile Claudet, Melanie Klein, Eleanor Marx, Arwa Bint Ahamad al Salayhiyya, Anne Sullivan, Helen Keller, espero que podràs seguir bucejant en la historia i podràs treure a la llum, totes aquelles i aquestes vides reals, que tant sovint queden oblidades...

rodalies

ganes de dir quatre coses, no em falten !
qui es "rodalies" ? vol ésser el distintiu d'els trens que voltegen BCN ? s'equivoquen srs. i sres. "rodalies" es una paraula per mal interpretar...no hi son tots els que son, ni els que son, som tots !. Ara fem la de riure...el nostre tren comarcal (rodalies de 2ª, 3ª, o 5ª categoria...i perquè no mes enllà ?) ens l'han rebateixat com a "metro comarcal". I quin metro...!, lent.......!: pim, pam !, no m'estresseu eh ! no esteu contents d'anar a BCN, si sortiu d'Igualada, fent TOTES i quan dic TOTES vull dir TOTES les parades, i poden llegir una mitja de 4 llibres per setmana ?, la cultura es la cultura, gent d'arreu !. A ja se..., hi ha idea de que als nostres "catalans" els hi donaran aviat el 1er. premi al foment i difusió de la cultura, per això era, oi ?.
Dispenseu, ja m'en vaig per les branques: pim, pam que ja arribem !.
La Sra. d'Igualada em diu que fa dues hores que viatja... i "rodalies"...qui fa res ? qui es recorda de nosaltres ?, petits pobles d'una comarca rica en...abocadors, presons i males comunicacions, diu la Sra. Teresa !. I cal que hi pensem, perquè no s'equivoca, per desgracia en res...em sap greu d'haver-ne de seguir parlant sempre, cada dia i un altre dia......cansadeta n'estic, i els que manen, s'enrecorden ?

TUAREG

un llibre escrit l'any 1981, que he llegit ara,
com som les persones !, les costums !, les races !, les creences, les religions, els països !
i quin final mes inesperat, sorprenent. Un final MOLT reflexionable... !
val la pena llegir-lo. Aquesta raça humana que SOM TOTS:
idees fixes ?........impressionem, impactem !

dijous, de maig 29, 2008

mare

les mares, quan anaven a profesor de Corpus, l'any 1961

mare
es va morir amb 50 anys.

una bona dona...conformada al seu destí quotidià,
de pas per la vida...
segons normes, regles i costums de l’època.
dona de pocs desitgos i d'emocions contingudes
no assídua a grans sobresalts, ni a guerres ja perdudes.

la mare volia anar una vegada al Liceu
conèixer el lloc, entumir les emocions,
veure el luxe dels atuells i vestits que s'hi lluïen.

tot i vivint al Prat, mai va aconseguir-ho.
jo, vaig anar-hi per ella mes tard...
com una princesa de conte,
de llotja i vestit nou i atuells de fantasia,
i la princesseta de la mà.

mare, acabo de fer els 55 anys !
jo, també tinc un desig...
vull llegir arreu les meves poesies,
terra ença i enllà.

paraules de poble
sentiments, de gent senzilla.
cada any escolto noves veus i benvingudes...
jo vull ésser una mes...

seria una comunió en esperit: teu i meu
un gran aconteixement per fer-ne cultura
i de la teva mà i amb la teva ombra.
"jo aniré al Palau" !
també per tu. I amb tu.

15-5-2008

dimarts, de maig 27, 2008

definició


Em van bategar: Mª Josepa. A casa els pares vaig ésser Pepita. Per el company d'esplai vaig ésser: Pepitasa. Els que coneixen altres Josep..........s , o altres: Josep...........as, soc: Pepi, Fina, Pepa. Des que vull ésser "reconeguda" poetessa, m'agradaria que em poguéssiu dir: Josepa, o potser millor: Josepa Ribera-Vallès, (si em voleu presentar o anunciar a algú o algun lloc) que es com una cosa mes solida, mes seriosa i mes contundent. Alguns escriuen: Josepha, perquè no se de quina regió o població estrangera es pensen que arribo...Sense enfadar-me lo del nom i dels cognoms s'ha fet de lluita constant, mal cridat, mal escrit, s'equivoquen amb els cognoms, v baixa, b alta, no m'el diuen sense... he decidit posar el guio entre els meus dos cognoms així us obligo a anomenar-los junts. Un respecte per la mare !,"respectar el que cada un vol ésser", no se de qui ho he après o de qui ho copio, però, em moriré per aquest desig, el meu, el de tots: DEMANEM-HO !!!!!!!!!!!!!!!

remena cervells


un bodegò...amb sabates que busquen la parella?

rodolins per iniciar-me...
qualsevol home...encara que sigui malparit
pot saber fer, un bon escrit.
i la dona quan se ho proposa
no te ningú que l'hi faci nosa.

quin escrit tan ben pensat
que encara no esta acabat.

perquè, si tinguéssim qualsevol persona
també tindríem la seqüència
i des de ara,
i en aquest moment trobaríem la consecuencia.

es la llei del embut
qui ens fica a cada ensurt.
si sortís al carrer
parlar massa clar i català, seria lo primer.
i si em quedo a casa...
s'em engega aquest disc dur, com una brassa.

tot pensant en aquest bloc
intento emplenar-ne un pot.

escriure a corre-cuita
coses que passin -gola avall- com una fruita.
fila fi d'agulla i lli...cordar-se els pantalons
i mes tard menjar brotons.

em distrec sens dir res
amb paraules a pagès
i el que vulgui entendrà captarà
i el que vulgui sentir-si, respondrà.

es com una cançó d’enfadós
lo que avui he escrit per vos.
que rimi al final
i que ens porti de carnaval.
mentrestant duri la disbauxa,
el mon seguirà en rauxa.

i de res ens escaparem...,
ens cal prendre-ho tot, amb humor etern.