El vent l’empeny.
El vent l’acota.
El vent em trontolla.
El vent fueteixa éssers vius, sense distinció.
El vent i els arbres.
Ells tenen una forca redimida, en ganes de viure.
Com tu i jo.
en quin punt soc jo, o soc d'altres ? en quin lloc queda el que penso, escric i dic sincerament ? com prens el que dono sense fingiments ? t’amoïna que parli clar ? si algú poques acceptar, entendre... i poguéssim raonar objectius, sense fer-nos mal i tenint capacitat d'escoltar, de respondre sense agressivitat, i de fer-nos entendre...que feliç que seria !