en quin punt soc jo, o soc d'altres ? en quin lloc queda el que penso, escric i dic sincerament ? com prens el que dono sense fingiments ? t’amoïna que parli clar ? si algú poques acceptar, entendre... i poguéssim raonar objectius, sense fer-nos mal i tenint capacitat d'escoltar, de respondre sense agressivitat, i de fer-nos entendre...que feliç que seria !
diumenge, d’agost 15, 2010
Asereje -(opera singers version)
hasta sembla "bo", oi ?
dissabte, d’agost 14, 2010
enamorar-se
enamorar-se
L’amor és una sombra present.
T’enamores i t’enganxes…
A una altra persona
un altre cos,
unes altres formes de vida,
costums, tradicions, creences, mites.
T’enganxes a voler complaure,
a demanar i exigir sinceritat,
a adaptar-te a unes maneres!
I tens por…
por de perdre,
por de tornar-te a equivocar,
por de tornar a començar.
Estimar…
és dur i no te moneda de canvi.
O estimes, o oblides.
No hi ha terme mig.
No hi ha frontera.
Estimar.
Els 5 sentits sucumbeixen
a l’influencia de l’amor.
14-8-2010
dilluns, d’agost 02, 2010
que vol dir…
que vol dir...
-------------
Ni jo sé que vol dir el poema.
Segurament no ho sabre mai.
S’amunteguen les imatges.
Es revolta la quotidianitat.
Es mossega el secret, un desig,
la temperatura dels sentiments…
i l’aire que respiro.
El poema sortegeixa consciencies
marca filtres d’il•lusió…
i llança precs, sospirs i veritats a l’aire.
I ningú pot aturar-lo.
diumenge, d’agost 01, 2010
"estrenada", Passeig del Gall Mullat
al Fesbuk he penjat unes quantes fotos, del bonic passeig que podrem fer bordejant el casc urbà de Piera i que ahir és va inaugurar el tram Gall Mullat-Font del Canyar, i que arrivarà ben aviat fins Can Claramunt. Allà vaig llegir el poema/record que aqui posso:
Gall Mullat
El torrent que separa... casc urbà i can Claramunt,
nucli antic i barris que han crescut.
Gall Mullat. A on anem a trobar els records.
Caminàvem i corríem
per aquests horts i la font del Canyar,
i collíem les cues de guineu i ginesta,
boixacs, pipiripips i d’altres espècies.
Ho pelàvem tot i guarnien les catifes del corpus
del nostre carrer.
Agafàvem canyes, fèiem flautes i petites barquetes,
que navegaven als safarejos…i la mare o l’àvia,
recordaven quan venien a fer-hi la bogada.
Trepitjàvem les vinyes mentre ens rondinava el pagès.
Arribàvem o veníem del Castell de Fang,
gaudíem de la vista excel•lent: castell i església
i tota la llargària del poble.
I encara ara podem pujar al cim més alt, i mirar els estels!
Gall Mullat.
Vegetació exuberant, aigua que corre.
Fresc camí, amb mantell florit a tot temps,
camí de lleure, i rosades matinals.
despert, verd…
recordar…els nostres records!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)