divendres, de juny 26, 2009

a Lisboa, al passeig prop de mar, hi havia aquest mapa, que situava (amb l’explicació del guia) les anades i vingudes dels portuguesos. No vaig poder resistir la temptació de assentar-m’hi...i vaig estirar la ma... senyalant Catalunya...!

Horitzó permès.
Mires altes i llunyanes.
Mon als peus.
Cos de tot arreu.

“Monasterio de los Jeronimos” a Lisboa

Pedres historiades.
Dibuixos de traç ferm.
Em mostren el sentit fràgil...
que ens fa envejar, tanta bellesa !.

Portugal !

he estat a Portugal, del 14 al 20 de juny. Aquell poble “veí” desconegut...meravellós i ple d’història. Em passejat per Lisboa, Porto, Batalha, Nazaré, Alcobaça, Coimbra, Fatima...ha faltat temps !. Cal anar-hi i retornar-hi !, el seu paisatge, els monuments, monestirs, la ceramica, la platja, les gavines, els racons amb encant, el riu Tajo, el Fado, els poetes, la llengua...magnífic tot !

divendres, de juny 12, 2009

sol tot ell ences a la butxaca


No faig gaire soroll. Passo silenciosament,
per carenes que no an d'ésser conquistades.

No m'amuina que os esvere'ho una mica...
no m'agrada l'enuig, ni la guerra…
ni la victoria ?.

No vull cridar gens.
No vull tenir preferencies, ni diferencies, ni interferencies.
No soc dels que no poden perdonar.

No soc inflexible,
vull perdonar..i apendre a demanar perdo.

Demano massa coses, i peco.
Peco: per esperar el dialeg ?. Convivencia, concordia ?,
confiança, carinyo, quotidianitat...

Deuen ésser...massa demanar...?
I tot a l'hora ?.

març 1999

(he recuperat un poema "vellet" i sempre nou...oi?)

dimecres, de juny 10, 2009

Ja saps que jo se...


(any 2005. He “retrobat” aquesta foto, de quan els diables de Piera, van commemorar que en feia 25 que “vam” fundar els 1ers. M’encanta la foto !, a que estic bufona, tibant la cua de la “tità” ?)

ja saps que jo se...


Ja saps que jo se.
Com…?, jo se que tu saps.

Pautes endiumenjades per orelles closes.

Parpelles tremoloses del que no em volgut veure.

Dits fugissers de plantes mortes...
plantes mortes, sempre desprès de passat l’hivern.

Parenostre de breviari,
panegíric d’erecció matutina.

Ja saps que jo se…plany, dolor, consol.

Glòria emparaulada del mati,
quan ja fa el dia clar.

Sol encès,
i rauxa nova per superar-me.

dilluns, de juny 08, 2009

mon domèstic

(diable Pierenc...abril2009)












Mon domèstic com aquest, es el dia a dia.

Encara que et tremoli el pols,
i vulguis capgirar la democràcia domestica, ja arrelada.

Potser t’està be.
O potser esperes la revolució,
que hauria de fer algú altre.

El temps passa, i el teu cos s’acalla.
La placidesa i el conformis-me
potser, ja no et fa desitjar res mes.
Ni un altre.

I al teu vol, giraran les pavordes
-o no-
i el temps en la seva laxitud,
ja no et demanarà comptes.
I podries sentir...
que la quotidianeitat: t’aclapara i t’acompanya...
tot a l'hora !

fotografia



Els que em coneixeu “mes” sabeu que la meva altra “passió” es la fotografia. Ara, i fins a la fi d’aquest mes de juny, l’amiga Gemma Pujol Farrés (reconeguda excursionista, organitzadora de les caminades que fa anys ens porten a tots, a conèixer i reconèixer, els racons i llocs amb marcat signe d’identitat del nostre poble) i jo, os oferim a qui vulgui visitar-la una exposició de natura de bona part del terme municipal de la nostra vila. Si os hi animeu, passeu a veure-ho !. Fins ara, ens han dit que es molt bonica !. Gràcies. Aquí teniu el cartell promocional, amb dades i horaris !

dilluns, de juny 01, 2009

a la barana dels teus dits


A la barana dels teus dits.
Acotxada dins el refugi d’una parla intensa,
-ens em fet nostres tantes paraules-
expressió de sentits, estats d’ànim, cor despert,
i tota veu adormida !

Ho em posat a sembrar, conrear, collir i viure.

Amb una dicció oportuna.