ahir vaig anar a la darrera presentació de llibre de la poetessa Montserrat Costas.
La murga, és un incisiu llibre de poesia, amb breus poemes que et fan pensar i repensar diversitat de coses.
I també a traves de la breu lectura-introducció, que l’autora ens en va fer, als qui érem presents.
Amb la seva expressivitat, murrieria, enginy i força.
De resultes del títol i del que a mi em fa pensar n’ha sortit aquest poema,
que evidentment l’hi dedico amb molt de gust!
murga
Poetes hi ha fent la
murga.
Gent de peu i en
conflictes mundans.
Homes i dones que
s’odien i no s’estimen.
Que es renova
constantment,
que m’apressa amb un
somriure,
que em fa
expressar-me,
i em fa sentir…en un
neguit.
Que em dona veu i
vot, de desvalguda.
Que em porta al
conflicte i a la pauta.
Que em fa cridar de
boca.
I em dona pensaments
desbocats,
crea suspicàcies,
genera anticossos,
I m’abraona als vots
del impossible.
Murga
que em treu el son,
que em lleva dora,
dora...
i embruta papers
blancs,
on les paraules
s’inscriuen, desbocades.
Murga que demana
canvi, repte.
Murga traïdora que
fa comptes.
I ens deixa en un 2
x 3... per resoldre.