Avui, dia contra la violència masclista. Avui altra vegada, una dona morta a Mataró. L’avui del dialeg, l’avui de la comprensió, de la confiança, de la complaença dels sexes, avui...no arriba. Quan arribarà l’avui del respecte ?. Ara, a les 19 h. Al carrer Sant Cristòfol de Piera, encendrem unes espelmes, llegirem el manifest, segurament llegirem el poema...si os plau !, ja...la vida de les persones...les dones...altres marginats...avui, a on ets ?. Estic molt i molt cansada, avui vina...
I una altra vegada…
Nova víctima d’un home. Marit, ex-marit, nuvi, amic...
Dones del món amb que...ens confonen alguns homes ?
masses homes…ens veuen com una possessió,
qui els hi ha donat peu, a que ho pensessin...?
nosaltres, pobres enamorades,
atretes sempre cap a l’estimació i el donar desinteressat,
que em ofert el nostre esclavatge,
a la submissió d’un home ?, d’uns fills ?,
o a la por de perdre...sempre perdre llastre,
i alguna cosa mes ?. Quina cosa ?,
Personalitat, opinió, lideratge, poder, carisma.
Paraules que aterren del vent.
No ens han de faltar...
Em de ser nosaltres mateixes,
em reflexions i pensaments plens.
I sobretot al nostre entorn, respecte.
Respecte físic, siquic. Prou agressions,
prou poder masclista sobre els nostres caps...
diàleg, sobretot diàleg !
i les mans per acaronar,
per prémer amb la pressió calenta dels sentits,
d’opinió dialogant, amigues, desenvoltes, despertes,
i el món que ens valori tal mateix
sense equivocar-se.
Respectant sobretot sempre...: respecte !.
25-11-2009