dimecres, de novembre 25, 2009

I una altra vegada…


Avui, dia contra la violència masclista. Avui altra vegada, una dona morta a Mataró. L’avui del dialeg, l’avui de la comprensió, de la confiança, de la complaença dels sexes, avui...no arriba. Quan arribarà l’avui del respecte ?. Ara, a les 19 h. Al carrer Sant Cristòfol de Piera, encendrem unes espelmes, llegirem el manifest, segurament llegirem el poema...si os plau !, ja...la vida de les persones...les dones...altres marginats...avui, a on ets ?. Estic molt i molt cansada, avui vina...



I una altra vegada…

Nova víctima d’un home. Marit, ex-marit, nuvi, amic...
Dones del món amb que...ens confonen alguns homes ?
masses homes…ens veuen com una possessió,
qui els hi ha donat peu, a que ho pensessin...?

nosaltres, pobres enamorades,
atretes sempre cap a l’estimació i el donar desinteressat,
que em ofert el nostre esclavatge,
a la submissió d’un home ?, d’uns fills ?,
o a la por de perdre...sempre perdre llastre,
i alguna cosa mes ?. Quina cosa ?,

Personalitat, opinió, lideratge, poder, carisma.
Paraules que aterren del vent.
No ens han de faltar...
Em de ser nosaltres mateixes,
em reflexions i pensaments plens.
I sobretot al nostre entorn, respecte.

Respecte físic, siquic. Prou agressions,
prou poder masclista sobre els nostres caps...
diàleg, sobretot diàleg !
i les mans per acaronar,
per prémer amb la pressió calenta dels sentits,
d’opinió dialogant, amigues, desenvoltes, despertes,

i el món que ens valori tal mateix
sense equivocar-se.

Respectant sobretot sempre...: respecte !.

25-11-2009

dimarts, de novembre 10, 2009

tornada


He estat al Marroc des del 20 al 30 d’octubre. I fins avui no començo a recuperar-me de “les feinetes”, sense lucre econòmic, en les que participo…Cada dia vull penjar noves coses al bloc, però, no em dona temps. Tinc fotos per endreçar del viatge, etc. etc. etc. Vam visitar Marràqueix, Ouarzazate, part de l’Atlas, Taroudant, Agadir, Sidi Ifni, Tiznit, Taghazout, Esaouira. Tot es diferent allà…la gent viu al carrer: (sempre hi fa bon temps, anàvem sense mànigues, i pantalons curts), compren, mengen, viuen, s’aprecien, somriuen. Servicials, simpatics, enganxosos, pidolaires, venedors i regataixedors per tot. Avui, os poso la foto dels vestits de les dones a Sidi Ifni. Colors i mes colors !!, aquesta roba que porten es un gran tros de roba de 4 metros i ½ de llargada, que s’enrotllen al cos, sobre de tot per sortir al carrer, i queden totes cobertes menys els ulls. En tinc un. Es força difícil de colocarse’l com elles !. No semblava que si sentissin malament així, ho acceptaven i asumien com a identitat propia, i no semblava que les condiciones mes que això. Hi vaig parlar !, eren molt agradables, i no s’escapolien gens !.