el nenufar es el simból de l'amor i presidià el poliesportiu de Granollers, on van tenir lloc les abraçades, del diumenge 7 al dimecres 10 de novembre.Mati fred. No hi fa res llevar-me a les 6...i reflexionar...que vaig a omplir-me de misticisme, de relax, de silenci, d’espera, de quietud, d’esperança. Arribar al lloc, formar una diversa cua de persones que volem creuré en nosaltres, en alguna cosa més, volem saber si necessitem i com sentim una abraçada estranya. Potser busquem un nou camí o volem esbargir dubtes. Gent variada o diferent amb signes de personalitat a la cara, expressió o vestit. La majoria, hem decidit estar aquí, en pau. L’amabilitat impera en tot l’acte. El relax i la lentitud sense pauses acompanya cada paraula que se'ns diu. Les hores passen, avançà el nostre torn, se'm recomanen uns gestos precisos, petites formules, correcció. M’arriba l’hora. Vaig descalça, sense bossa al braç, sense olleres, amb l’emoció continguda a la gola, humil, disposada, unes mans m’acosten. El meu cap s’apoia al seu costat dret. Em demana que digui unes paraules: “amma, amma”. En la meva “recessió” infantil del moment jo sóc la filla, i ella es la mare. M’abraça, la toco, sangloneixo. Passa tot, massa depresa. M’ha faltat “sentir” dins meu. L’any que be tornaré i em concentraré només en el seu abraç i en escoltar-me en silenci. Ara, per demà, sé l’ altra cosa que he de fer...des d'avui. Abraçar als qui m’aprecio. Abraçar-nos mès entre nosaltres. El missatge que em quedo es aquest:
abracem-nos, ja!!